A propòsit de la immigració jo no sé si serà bona o dolenta, però sí que és veritat que des que els nouvinguts s’asseuen a les escoles i instituts del País Valencià s’ha recuperat en part una pràctica ja en vies d’extinció per part dels oriünds, això és la de fer xicotets però agraïts presents als professors i mestres que intenten integrar-los en les tradicions i costums de per ací. Demagògia? Potser. Però en qualsevol cas, gens comparable a la que fan els nostres polítics, sempre tan gustosos de jugar amb el que abans era racisme i ara, un eufemisme encobridor: inmigración ilegal.diumenge, 24 de gener del 2010
Demagògia de la immigració
A propòsit de la immigració jo no sé si serà bona o dolenta, però sí que és veritat que des que els nouvinguts s’asseuen a les escoles i instituts del País Valencià s’ha recuperat en part una pràctica ja en vies d’extinció per part dels oriünds, això és la de fer xicotets però agraïts presents als professors i mestres que intenten integrar-los en les tradicions i costums de per ací. Demagògia? Potser. Però en qualsevol cas, gens comparable a la que fan els nostres polítics, sempre tan gustosos de jugar amb el que abans era racisme i ara, un eufemisme encobridor: inmigración ilegal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
5 comentaris:
Als bons professors sempre els cau algun detall...que dona ànims per a tirar endavant!
El propi concepte de "persona ilegal" deuria fer vergonya a tota la societat...
Aci, com ja saps, el costum de regalar coses als mestres no s'ha perdut....per cert, me'n vaig a NY, hehehe.Lau.
Ramon i jo hem pensat que podries publicar un escrit dedicat a Piticli i que el titol podria ser "Homenatge al meu canari"
Que et sembla? crec que t'agradara, aixi que esperare la seua publicacio.
Besetsssss.
Lau.
Sí sí i el titularia així: Que visca la llibertat, crida aquell que a sa casa manté un ocell engabiat!. Esteu fatal.
Publica un comentari a l'entrada