dimarts, 30 de desembre del 2008

L'Almardà


Aquesta platja és un reducte de pau. Té totes les característiques d’un espai semivirginal al qual resulta més o menys difícil d’accedir. Molts la menyspreen per presentar pocs serveis o per tenir pedretes a la vora de la mar, però per a mi, contràriament als turistes que la freqüenten els caps de setmana, això és un valor afegit. A l’estiu, a poqueta nit, s’ompli de pescadors de canya i llançadors de rall, també de veïns que prefereixen tal franja horària per prendre el bany, o simplement de passejants esporàdics del poble i la comarca que van i vénen conscients del privilegi que suposa trepitjar la seua sorra. Crec que no concep aquesta platja de cap altra manera, és un tros de litoral que ara, a l’hivern, ofereix el lluent de l’aigua solitària i l’espectacle de contemplar el gelat horitzó des de les seues dunes. I sí, és ben cert que hi ha platges amb banderes blaves, amb carreteres infinites que exploren cadascun del seus secrets, amb recursos suficients com per acollir a mig Madrid, però encara no n’he trobat cap, per bé que tinga aigües cristal·lines i bars amb cambreres de cabaret, que siga capaç de regalar-me instants que m’enorgulleixen d’haver nascut a la Mediterrània. Perquè aquesta és la meua, la platja de l’Almardà, a Sagunt. Ni millor ni pitjor que altres, tan sols la meua, que ja és dir prou.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps que jo també tinc la meua platja però gràcies a tu també conec la de l'Almardà...he recordat bé la nit de canya amb algues i sense peix. Un bes sergipiron.Lau.

Anònim ha dit...

...per cert, m'agrada molt llegir-te, encara que no deixe comentaris, ho faig.

Anònim ha dit...

Has vist a Alvaro jugant a pilora amb el conseller pepero Serafin Castellano? quina desil·lusió, ja m'he desenamorat d'Alvaro. Ale, ja no et queda res per a tornar a la batalla!
Laura.

Anònim ha dit...

Molt fort sí, això d'Àlvaro. També impossible de publicar en aquest costumari

Arnau Boix i Pla ha dit...

És també la meua! Molt encertat mingo, he de dir-te que m'has animat a intentar actualitzar i mantenir el meu bloc... Et passaràs? Ara podré entrar a "la teva llista de blocs"? O estic en la "llista negra"? B7s, ma'legre d'haver-vos tingut per Barcelona, a veure si és només el principi d'una llarga amistat!

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.