RTVV sí es tanca

Font: El País

Tant de bo el que s’ha vist i escoltat en els darrers sospirs de RTVV siga la llavor de la futura televisió dels valencians: pública i lliure, íntegrament en valencià. Tant de bo. De moment, però, ens haurem de conformar amb les disculpes. Perquè avui, ni més ni menys, això és el que tenim, unes disculpes sentides i en directe d’uns treballadors amb l’aigua al coll, acomiadats per l’esquena i sense compassió. La resta, com se sol dir, tot és aire. Almenys jo, desconfie dels qui ara prometen reobrir les emissions. I al mateix temps, no estic d’acord amb algunes de les qüestions que s’han apuntat durant els últims dies del canal, aspectes tan demagògics com que ens quedem sense l’únic altaveu televisiu en la nostra llengua. Perquè no és veritat. No, no i no. No s’ha d’oblidar que Canal 9 emetia un vint per cent en valencià. Un vint per cent!!! A tot açò, en un valencià mediocre, amb un llistat de paraules prohibides que alguns dels qui ara ploren van deixar en herència als qui finalment han liquidat l’ens públic, els manipuladors i corruptes de sempre, per a vergonya dels qui estimem i fomentem la llengua catalana en tota la seua riquesa de formes i tonalitats. Però bé, RTVV ha demanat disculpes. I això es positiu. Tan positiu, i alhora tan contradictori, que ha unit en la seua defensa a tots aquells que han estat silenciats, menyspreats i maltractats durant anys i panys, a tots aquells que ja fa temps que desconnectaren les radiacions d’una televisió podrida, entre els quals m’incloc. Qui sap si el patètic tancament de Canal 9 costarà la caiguda definitiva del partit únic que vilipendia, encara, la cultura i la llengua d’aquestes terres. Qui sap. Passe el que passe, no n’esperem res a canvi. Amb RTVV o sense RTVV, caldrà seguir assumint els costos de viure en un país renegat i venut a una colla de malparits.