Imagine que ja l'haureu vist, però definitivament, em lleve el barret amb aquest vídeomuntatge de la cançó de Jaume Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó, d'altra banda, amb una evident càrrega nostàlgica i costumista.
divendres, 10 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
4 comentaris:
Ei Sergi!! Ací et passe l'enllaç del meu bloc: http://senseprestigi.blogspot.com/
Per cert, la penúltima entrada és musical, i no he citat Jaume Sisa ... ni al gran Pau Riba (no sé perquè els enllace mentalment ...). Així que, des d'aquesta pestanya virtual, tb els oferisc un homenatge, encara que siga sols nomenant-los ... I com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol.
Ei Msprinetti, ara mateix entre al teu blog. Bona pinta té, per descomptat.
Sí, sí, molt tendre i nostàlgic el vídeomuntatge...Però veient a aquesta gentola m'entren ganes de recuperar un antic comentari fet per cert amic perdiguer on nomenava alguna cosa relacionada amb un kalashni(...) El recordes?
Llàstima que una cançó tant maca serveixi per queixar-se d'una colla de xoriços. Per cert, quan apareix la mona xita no he pogut aguantar-me el somriure. Algú ja li ha dit que és negra!
Publica un comentari a l'entrada