Després d’uns dies en què el secretari que gestiona aquest espai s’ha endinsat en la repercussió, benvolguda o no, de l’entrada anterior (Exempció de valencià), ha arribat el moment de capbussar-se de bell nou en els principis d’una bitàcola que percep les coses que el personal no veu. Uf que dur. Les processons i els passacarrers, en efecte, representen unes celebracions comuns a tot el territori que per a bé o per a mal s’han transformat en espectacles comercials sense més aspiració que convertir-se en un Bé d’Interés Cultural, altrament dit BIC. Lluny de considerar aquesta tendència com una errada d’incalculables conseqüències populars, negatives si més no, el cas és que entre tanta publicitat han sobresortit una sèrie d’aspectes que demostren l’extraordinària capacitat dels costums per escapolir-se del progrés. Als pobles valencians, sense anar més lluny, un bon exemple de tot açò és el fet de col·locar cadiretes a les voreres per veure passar ara els moros i cristians, ara els falleros o els confrares del Divendres Sant. I no és que les pose l’ajuntament no, és que cada propietari/-a les trau puntualment aquests dies festius i les col·loca ben lligadetes a la porta de sa casa com reclamant allò que els valencians no deuríem haver perdut mai, el carrer, així com sona, és a dir, l’espai que defineix ben a les clares si un poble continua sent poble o no. És un detall a pesar de tot. Però un detall important. Necessari en qualsevol cas. dimarts, 5 d’octubre del 2010
"Palco VIP"
Després d’uns dies en què el secretari que gestiona aquest espai s’ha endinsat en la repercussió, benvolguda o no, de l’entrada anterior (Exempció de valencià), ha arribat el moment de capbussar-se de bell nou en els principis d’una bitàcola que percep les coses que el personal no veu. Uf que dur. Les processons i els passacarrers, en efecte, representen unes celebracions comuns a tot el territori que per a bé o per a mal s’han transformat en espectacles comercials sense més aspiració que convertir-se en un Bé d’Interés Cultural, altrament dit BIC. Lluny de considerar aquesta tendència com una errada d’incalculables conseqüències populars, negatives si més no, el cas és que entre tanta publicitat han sobresortit una sèrie d’aspectes que demostren l’extraordinària capacitat dels costums per escapolir-se del progrés. Als pobles valencians, sense anar més lluny, un bon exemple de tot açò és el fet de col·locar cadiretes a les voreres per veure passar ara els moros i cristians, ara els falleros o els confrares del Divendres Sant. I no és que les pose l’ajuntament no, és que cada propietari/-a les trau puntualment aquests dies festius i les col·loca ben lligadetes a la porta de sa casa com reclamant allò que els valencians no deuríem haver perdut mai, el carrer, així com sona, és a dir, l’espai que defineix ben a les clares si un poble continua sent poble o no. És un detall a pesar de tot. Però un detall important. Necessari en qualsevol cas. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
5 comentaris:
Això és ilegal. Tu ets propietari de casa teva però la vía pública és de tots i per tant el fet de tenir una casa no et dona el dret d'usufructe privat de la via pública. Com a exemple, dir-te que els bars paguen per tenir terrassa i que els cotxes acabaran pagant tots per aparcar en la viqa pública (a la zona blava ja ho fan). Ara bé, qui serà el primer polític que li dirà a les velletes que per posar la cadira al carrer per veure les falles ha de pagar? I no confondre amb un sopar al carrer o una xerrada amb els amics. El fet il·legal és el de reservar un lloc per a un ús privat.
No crec que qui pose les cadiretes per veure passar la processó tinga consciència d'estar fent alguna cosa il·legal. Evidentment, quan algú els diga que això no pot ser, les velletes o qui siga replicaran: "Per què no? Així s'ha fet tota la vida" I aleshores el conflicte estarà servit, tu ja m'entens.
Hola amics!!! jo com sempre parle del meu poble: a Cullera abans era aixi, era bonic vore la tirereta de cadires, cadascuna d'un color i disseny, cada casa amb les millors al carrer, si era necessari es restauraven abans de treure-les. Tot siga pel que diran!
Tambe he de dir que em donava pel sac quan no podia creuar per on volia perque estava la tancada de cadires. A mes, les persones mes majors s'enfadaven si arribaves a tocar les seues cadires!
Ara, crec que l'ajuntament es qui fica les cadires, totes iguals, si no recorde mal de plastic. Fa temps que no estic per alli. Per aci no n'hi ha cadiretes al carrer, les portes de les cases i els jardins estan ja plens de carabasses i teranyines preparades per a celebrar el Halloween dels collons!
Besets denverians als dos i a la prole!
Lau.
Ja no n'hi ha color als carrers!
Algun dia parlaré de costums nous imposats per les modes comercials i no per les noves necessitats socials i populars. Hallowen? Tinc la mateixa opinió que amb les creïlles fregides. On estiguen unes bones mandonguilles...
Jo trobe encantador lo de les cadiretes, i tant de bo què el poble s'inventara i aplicara més maneres d'apropiar-se del carrer espontàniament, i no només en les ditxoses provessons...
Publica un comentari a l'entrada