
dijous, 16 de setembre del 2010
El rall

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari

- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
5 comentaris:
Ai com et pille la Guardia Serril, Em veig a Valencia cridant: Victor LLIBERTAT! besets familia...
El Perdiguer
No res, per al que pesquem, ja me veig ensenyant-los el peix pilila.
Tu creus que amb el rall podríem caçar bolets? Li tirem la xarxa i l'alçem, així no cal anar a quatre potes pel bosc, embrutar-nos i aquestes coses tant rurals!
Bo Xesco, fer bolets també és un costum ben arrelat. Potser t'embrutes fent-ne, però tirant el rall et banyes els collonets i l'aigua està fresqueta, saps?
Aaaaaa... ara ho entenc, la cara que fa Victor, tot despitralat, es deu a la temperatura mínima que han assolit els seus testicles. POSA'LS AL SOLET XÉ!!!
Publica un comentari a l'entrada