divendres, 14 d’agost del 2009

Salt 3.0 (II)

No m’agradaria allargar-me massa en un tema del qual ja he parlat en anteriors entrades, però és que les notícies que m’arriben del programa de traducció Salt no deixen de ser preocupants, vergonyoses i, com no, definitòries del no-país que tenim els valencians. Un autèntic espectacle d’incongruències i deixadeses administratives que, sens dubte, fa bona la dita de riure per no plorar. Perquè és molt fort i, a la vegada, molt depriment. Com si no, cal encaixar frases en què s’assegura que Felix Mendelssohn, pianista, prové d’una família d’origen fesol (judío) o que als hospitals es fa capellà (cura) del cordó umbilical. Lamentable, certament lamentable. Però cert, lamentablement cert. Si més no, el que ens mereixem. I per això no diré més. Que cadascú extraga les seues conclusions...


Un director de cine d'origen fesol

1 comentari:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Home, un poquet de cara de garrofó sí que té...

Apunt adicional de "Vocabulari que no hem de perdre": Merdalmig. I si no existeix, encarrega-te'n, què m'ho ha dit mon pare tota la vida. ;-)

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.