Bous al carrer? Manifestació?

El tema em resulta inquietant i, a dir veritat, també em provoca una miqueta de perplexitat i incomprensió. I és que després de pegar-li moltes voltes i de llegir alguna notícia relacionada, encara em pregunte què collons feien vora 10.000 persones en una manifestació en defensa dels bous al carrer? Què? Convidaven a berenar? Repartien samarretes? Hi havia rifa? No, res de tot això. El diari Levante-emv parla d’un “encierro infantil para todos los niños que asistieron”. Però en general, allí anaven al tema, és a dir, demanaven la no discriminació del bou i, alerta, la “libertad de elegir” i "el respeto". Així, sense cap pudor. I damunt a Castelló, el territori de l’estat que més espectacles taurins registra al llarg de l’any!!! Com és possible? Quina necessitat tenen 10.000 persones –mare meua, només de pensar-ho em marege- de manifestar-se per una causa tan popular i alhora tan zelosament protegida per les institucions valencianes? Algú és capaç d’explicar-m’ho? Per què no allà on els bous han estat prohibits? A Barcelona, per exemple. Per què? No ho puc entendre, o millor, no vull entendre-ho. I és que la resposta és clara: som idiotes. Els bous, tant els de plaça com els de carrer, compten per aquestes terres valencianes amb tot el recolzament possible. Són venerats, ni que siga per dur la contrària als catalans. A nivell institucional han tingut, i tenen, l’honor de ser representats per tot un tòtem de la pàtria llevantina com ara Serafín Castellano, sempre partidari de declarar-los BIC (Bé d’Interés Cultural) i d’incloure’ls, també, en un llibre de text dedicat a la cultura popular. En un llibre de text!!!!! A nivell social, d’altra banda, han estat elevats a la glòria celestial de les senyes d’identitat d’aquesta insigne comunitat de veïns, diluïts com un terròs de sucre entre la idiosincràsia del valencià castellanoparlant i votant del PP, al mateix nivell que les falles i la Mare de Déu dels Desemparats, quasi res porta el diari. Però, què s’amaga, en realitat, darrere tanta exuberància? Què impulsa tanta reivindicació? Jo ho diré: la por. La por de saber que el món dels bous ja forma part del passat, la por de no tindre cap altre argument que la fal·làcia contumaç: generen diners, són tradició... Tradició també és parlar valencià, no et fot. I cada vegada el parla menys gent! A qui volen enganyar? Particularment, no em considere antitaurí, és més, no podria ser-ho encara que volguera, ja que m’he criat veient-los córrer pel carrer, he anat infinitat de vegades a la plaça i fins i tot puc dir que a ma casa han hagut discussions més que elevades pel fet de veure'ls de massa prop. Els bous no em desagraden, en definitiva, i sempre he mantingut que en alguns llocs és encara una festa transversal, amb el toc d’autenticitat suficient per a tocar el voraviu. Però malgrat tot això, no em sent en absolut identificat per cap ni un dels qui es manifestaren a Castelló, ni amb cap lema, ni amb cap reivindicació. Perquè és mentida, mentida podrida. I ho saben. Almenys els entesos ho saben. Saben que estan perduts i que no tenen més bandera que la d’Espanya i la dels quatre ignorants que els segueixen perquè els han col·lat el rotllo de la “fiesta nacional”. Ja s’apanyaran. Per molt que es manifesten, mai podran amagar el decurs del temps i l’artificialitat de tot plegat.