A mi, particularment, em fa molta llàstima llegir els cartells de festes patronals d’alguns municipis, ja que de forma inconscient o conscient s’hi denota l’eterna contradicció valenciana d’intentar conservar els costums sense voler ni creure-s’ho massa. Parem atenció, per exemple, al confeccionat per l’ajuntament d’Alzira (La Ribera) amb motiu de les festes de Sant Bernat d’enguany. A banda de les ja clàssiques activitats locals i comarcals, sempre les mateixes tot s’ha de dir, ara s’ha decidit incorporar al programa els bous al carrer. No sense valorar la voluntat, no sé si bona o dolenta, d’alguna gent perquè s’hi celebre tal espectacle, la contradicció rau en el fet que els suposats bous al carrer discorreran en un recinte tancat, això és en una plaça artificial on resultarà més fàcil agafar una insolació que cap altra cosa. Tanmateix, el més greu no és que l’ajuntament d’Alzira es guie per una relativa moda o tendència dels consistoris a incorporar aquest tipus d’espectacles en unes festes on fins ara no hi cabien, sinó que alguns pobles on els bous de carrer eren i són l’epicentre festiu s’inclinen per la mateixa filosofia i delimiten un espai també artificial, al marge del carrer o la plaça natural i allunyats per complet de l’esperit popular que marca aquesta festa a penes viva en alguns llogarets i pobles que han optat per l’altre extrem: bous a manta i en el carrer, però res més, si de cas alguna processó religiosa. I perquè no hi ha més remei. dijous, 15 de juliol del 2010
Places artificials
A mi, particularment, em fa molta llàstima llegir els cartells de festes patronals d’alguns municipis, ja que de forma inconscient o conscient s’hi denota l’eterna contradicció valenciana d’intentar conservar els costums sense voler ni creure-s’ho massa. Parem atenció, per exemple, al confeccionat per l’ajuntament d’Alzira (La Ribera) amb motiu de les festes de Sant Bernat d’enguany. A banda de les ja clàssiques activitats locals i comarcals, sempre les mateixes tot s’ha de dir, ara s’ha decidit incorporar al programa els bous al carrer. No sense valorar la voluntat, no sé si bona o dolenta, d’alguna gent perquè s’hi celebre tal espectacle, la contradicció rau en el fet que els suposats bous al carrer discorreran en un recinte tancat, això és en una plaça artificial on resultarà més fàcil agafar una insolació que cap altra cosa. Tanmateix, el més greu no és que l’ajuntament d’Alzira es guie per una relativa moda o tendència dels consistoris a incorporar aquest tipus d’espectacles en unes festes on fins ara no hi cabien, sinó que alguns pobles on els bous de carrer eren i són l’epicentre festiu s’inclinen per la mateixa filosofia i delimiten un espai també artificial, al marge del carrer o la plaça natural i allunyats per complet de l’esperit popular que marca aquesta festa a penes viva en alguns llogarets i pobles que han optat per l’altre extrem: bous a manta i en el carrer, però res més, si de cas alguna processó religiosa. I perquè no hi ha més remei. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
4 comentaris:
Ieeee, que al cartell de festes d'Alzira hi ha altres activitats molt interessants com "L'home més fort de La Ribera" i "Miss i Mister La Ribera", a banda de "Bous al carrer en recinte tancat", que és una contradicció ja en el seu propi nom. Més bé es podria dir Bous al descampat.
Cris
Per desgràcia, he vist cartells on el concurs "L'home més fort de la Ribera" es canviava per "L'home més fort de la Comunitat Valenciana". Lamentable. Quasi tant com el rumor que m'arriba i que no he comprovat personalment. Ara resulta que el bou embolat que fan al recinte tancat és sense foc, cosa que que si és certa, em dóna per a una entrada en què explique l'origen d'aquest tipus de festeig.
Trobar racionalitat i autenticitat a les festes és assumpte que te la seua miga. Però rebuscant igual se la trobem. La recent febra pels bous al País ha de tindre alguna cosa a veure amb el nostre estil identitari, en negatiu (com les fotografies d'adés), i a la nostra capacitat d'acció: la reacció. Si allà volen prohibir les corregudes de bous, doncs ací, al revés; encara que siga una manifestació regressiva més pròpia de les societats preindustrials que de les actuals. És seguir l'estratègia del bou, envestir abans de pensar-hi. Per això tant de bou.
Anem a vore: la febra pels bous al país existeix des de temps immemorials, sobretot en determinades zones com ara La Plana de Castelló, El Camp de Morvedre i L'Horta. I si ho dic és perquè ho sé i ho viscut des de menut. El que no puc entendre és que en altres comarques on no hi hagut mai aquesta tradició taurina, s'engresquen ara en uns actes que l'única cosa que faran, a llarg termini, serà desnaturalitzar les festes pder complet. Les places portàtils? Si volen bous al carrer, que els facen al carrer i que es deixen estar de ximpleries. Per últim, no crec que la prohibició dels bous a Catalunya tinga alguna cosa a veure en la nostra caboteria històriaca. A més, no és el mateix un bou en un plaça de lídia que en un carrer. Són qüestions distintes. Els valencians som com som, amb catalans al costat o sense. A nosaltres ens va allò que en diuen "l'animalà", que no és altra cosa que fanfarroneria pura i dura.
Publica un comentari a l'entrada