Imatge de Fernando Simón prestada
del gran dibuixant valencià Sento Llobell
|
Doncs sí, jo també done gràcies
cada dia perquè no ens governe certa gentola. Gràcies de veritat. I això que
les poques vegades que he sentit parlar el President del Govern durant aquesta
quarantena no és que m’haja despertat un entusiasme excessiu, tot al contrari, en una
ocasió em va fotre la partida mítica de pilota que feien per Àpunt entre
Genovés i Àlvaro. I en una altra, em va resultar tan tòrrid i tan artificial que
vaig haver de silenciar-lo per a no caure malalt. Tanta solemnitat i tanta
collonada! Que no es pot transmetre un missatge d’una manera normal? És necessària
tanta retòrica gratuïta? De veres estem en guerra? En fi, quanta falta fa que torne
aquest home anomenat Fernando Simón que, per desgràcia, està contagiat de coronavirus i ja fa uns dies que resta confinat a sa casa, sense eixir a la llum pública a informar de l’avanç de la pandèmia. Epidemiòleg i director del Centre de Coordinació d’Alertes
i Emergències Sanitàries, tal és la seua carta de presentació, entre altres. I, sens dubte, un bon home. O almenys això em pareix a
mi, amb una veu assossegada, neutra i sense més guia que el sentit comú, perquè
tampoc es demana cap altra cosa. Tot un professional de qui molts
desaprensius que campen lliurement per les xarxes socials han dit autèntiques
barbaritats i difamacions, cosa que repudie de cap a cap. I com jo, tants altres. Perquè si alguna cosa tinc clara és que no soc l'únic que el troba a
faltar. De veres que no. I no ho dic exclusivament pel seu criteri científic,
que es troba fora de tota discussió, és clar, sinó per l’honestedat que
transmet. Aquesta, de fet, és una de les raons, -n’hi ha algunes més, però
aquesta n’és una- per les quals no engegue el televisor des de fa setmanes i només guaite, de tant
en tant, les xarxes socials. Per això. Tot i que la majoria de les vegades el
remei supera amb escreix la malaltia. És mot pitjor, ausades que ho és. Xarxes
socials=virus comunicatiu! Per tot, ara em pregunte com deu trobar-se aquest home, si es recupera del
coronavirus, o si el podrem veure, de bell nou, al capdavant d’aquesta crisi. No ho sé. Tot i això, desitge que es millore, en qualsevol cas. Com també desitge que la caverna mediàtica d’aquest país
deixe de marejar la perdiu i es comporte d’una puta vegada com la gent normal i
civilitzada, que és del que es tracta, al cap i a la fi.. Perquè tampoc és tan difícil
ser bona persona alguna vegada en la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada