MALEÏTS ENTREPANS, Antoni Gómez (Onada Edicions)

Lectura obligada, sens dubte, aquesta novel·la autobiogràfica titulada Maleïts entrepans, mostra inequívoca de la sensibilitat i lirisme de tot un escriptor com Antoni Gómez, nascut entre les mateixes pedres del castell de Sagunt i criat al caliu dels carrerons de la jueria de la capital del Camp de Morvedre. Una delícia de llibre, molt tendre, retrat de la innocència i un tant allunyat de la densitat literària d’aquell altre tresor de l’autor publicat ja fa uns quants anys per a goig del lector amant de les bones lletres: El camí de les merles. Gómez ens delecta ara pels viaranys dels records, dels seus records, tota una evocació de la infantesa que dibuixa la zona més emblemàtica i alhora més desconeguda de Morvedre, el barri vell, situat a tocar del teatre romà, cruïlla de racons i desmemòries, allà on els pares de l’autor regentaven un bar refugi d’històries mínimes, de vegades màgiques, de vegades tràgiques, totes plenes d’anècdotes i matisos de tota una vida marcada pel treball del camp, per la postguerra i per les circumstàncies de tot plegat. Allí mateix els turistes esperaven l’entrepà necessari per a prosseguir la marxa per les senderes polsoses del monument mil·lenari que vigila la població i els seus habitants, els d’ahir i els d’avui, els vius i els morts. El record perdurable entés com a eina per a enfortir la memòria col·lectiva d’un poble, exemplificat en passatges memorables: Passats els anys, van desaparéixer els cinemes de la infantesa, el seu bouquet d’humitat, el ritme cadenciós de les pel·lícules, el sabor de la truita amb creïlles de l’entrepà que ens havia preparat la mare. Aleshores no érem conscients del món que hi havia sota els fonaments del cinema Marvi: una casa romana amb un ostentós atri amb columnes i un implovium, un estany d’aigua de pluja adornat amb peixos i fruits de mar. La domus era el passat, els veïns morts. Els xiquets que véiem les pel·lícules d’entreteniment dels anys setanta érem el present, els veïns vius. Tanmateix, nosaltres vam desaparéixer i la casa dels peixos va emergir del passat. Amb l’empremta del millor costumisme, aquest recull de vivències reobri un debat molt a tenir en compte a l’actual Sagunt, aquell que no ix als periòdics ni a les guies de l’oficina de turisme, aquell que mostra que cada llosa i cada llamborda del carrer del castell amaga una llunyana i imprescindible quotidianitat, amb un substrat melangiós i popular, diluït entre els aromes de la cassalla del bar i el devenir dels personatges de la novel·la: la colla de xiquets, els parroquians, el nucli familiar, l’atmosfera franquista, el carrer, la parella de gossets... I també aquella placeta amb la font dels bous ibèrics que aguanta immutable el pas dels dies i els anys, on encara juguen els xiquets d’avui inconscients d’estar palpant un fragment molt valuós de la història de Morvedre. Magnífica lectura, en definitiva, a l’abast de qualsevol enamorat del seu entorn, romàntica reminiscència del que significava i significa ser valencià en un poble envoltat de tanta riquesa patrimonial.