dijous, 8 de gener del 2009

Insectes comuns dels Països Catalans

Borinot

Panorpa

La cosa té certa conya i no, no me l’estic inventant. Aquesta setmana he rebut un pòster on es recopilen tots els insectes comuns que volen i escaven pels Països Catalans, tot un conjunt de paràsits que podria fer-nos pensar coses ben disperses les unes de les altres: primer, que hi ha gent amb molt poca faena; segon, que hi ha interés a fer conéixer tots els racons de la nostra llengua; i tercer, que hi ha personal que intenta, al preu que siga, que els agraciats amb el pòster lliguem personificacions i metàfores amb els insectes en qüestió. D’aquesta manera doncs, es podria dir que hi ha alguns polítics que ens governen que bé es podrien fer passar per estiracabells o espia-dimonis, cas de Francisco Camps o Alejandro Font de Mora; com també que hi ha personal que s’assembla als pregadéus (mantis religiosa); o ciutadans egoistes que més que ciutadans, haurien de dir-se escanyapolls. Evidentment, a la societat, també hi ha moltes puces, molts polls comuns i, com no, excedents de bernats pudents. Però bé, cal tenir paciència. En un altre ordre d'insectes, considere igualment graciosos els noms d'aquells que ens atabalen la tranquil·litat dia rere dia. La famosa palometa es diu bufaforats, la molesta tisoreta, papa-sastres i l’entranyable "mariquita", marieta. En l’apartat dels coleòpters i els himenòpters, a més a més, es troben alguns que a mesura que el temps avança, han estat capaços de mutar en enginyosos insults. És el cas dels borinots, la cuca de llum, el tàvec, la mosca vironera, l’escarabat morrut i piloter, i el grill domèstic. I més i més. És un no parar. El saltamartí, sense anar més lluny, és el "saltamontes" castellà, cosa que ja sabíem alguns. I el millor de tots és l’escarabat rinoceront, el mascle dels quals té una banya al davant del cap. I què no dir de la papallona de la col, de color blanc i que s’alimenta, com diu el seu nom, de naps i cols. És massa. Ja per últim, he volgut reservar un espai per als que m'han paregut genials. Són el cuc de la farina, les larves del qual es desenvolupen a l’interior del producte amb què es fa el pa; i la panorpa, insecte sexual per antonomàsia que reflecteix molts dels pensaments de l’home modern: té un òrgan copulador en forma de pinça al final de l’abdomen, doblegat cap amunt... No diré més. Senzillament espectacular.

2 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Ieeeeeeeee borinooooooooot!!! Aixina (està ja acceptat en català?) que et passes les hores investigant sobre la sexualitat dels insectes?

Si més no, molt instructius els teus apunts, tant de biologia com de llengua... Però segur que no val a dir el clàssic "parotet"?

Anònim ha dit...

sergiiii! ja podem treure la llengua a passejar?? borinotttt!! Tres besets més. Lau

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...