divendres, 5 d’abril de 2013

Entrevista a Amadeu Civera, pintor de parets

Han calgut cinc anys, però per primera vegada, aquest costumari s’endinsa en el gènere de l’entrevista personal, un nou repte per a un espai dedicat als reductes populars que perviuen en aquest raconet del país. Ho fa de la mà d’Amadeu Civera i Gimeno (Sagunt, Camp de Morvedre, 1980) una persona dedicada en cos i ànima a un ofici antic i arrelat al poble, el pintor de parets. Resident a Calaceit, a la comarca aragonesa del Matarranya, Civera ens parla d’una professió necessitada de destresa i passió, justament el que ell desprén en aquesta entrevista que ens concedeix amb molt de gust.

Amic Amadeu, entre d’altres coses, eres pintor de parets. Podries explicar en què consisteix exactament aquest ofici? Hi ha diferències amb els treballs de pintura convencional?
L’ofici de pintor, en principi, consisteix a complimentar el que un client et demana. Fonamentalment és pintar en el producte adequat les parets interiors i exteriors, també pintar el ferro i tractar les portes, passamans, bigues, etcètera. Aquestes faenes impliquen un procés: gratar, massillar, imprimir i donar les passades pertinents. Una part important de l’ofici és la decoració que consisteix en la realització de sanefes, la reproducció de vinils en pintura, estucat venecià, veladures, etcètera. És important acabar la faena i deixar-ho tot ben net.
L’ofici de pintor en el camp descrit ha de veure molt amb la pintura mural, de fet són complementaris, també ha de veure, sobretot en el procés, amb la pintura i decoració de vehicles; i s’allunya més de la pintura d’aquarel·la i l’oli.

Pensaves que et dedicaries a aquest ofici quan et llicenciares en Belles Arts?
Quan estudiava no m’imaginava ser pintor de parets, però abans d’entrar a Belles Arts ja havia passat moltíssimes hores de cara a la paret pintant grafits. Açò fou definitiu perquè en segon vaig triar l’opció de pintura i fonamentalment l’assignatura de Pintura Mural.
Què és el que més t’agrada de pintar parets? Hi ha alguna anècdota, història o detall que recordes especialment?
El que més m’agrada de ser pintor és el canvi que experimenta el lloc on actues, la transformació.
Quan ja tenia clar que m’havia de dedicar a la pintura mural, ens va ocórrer una història significativa. Moltes nits anàvem a pintar grafits a l’autovia per la zona d’Almenara (la Plana Baixa), quan encara no estava inaugurada. Un dia, quan passàrem el rodet, se’ns quedà enganxat un paper. Estava escrit i deia aproximadament: A los xicos de los graffitis. Esto no és una broma ni una trampa. Estamos interesados de hablar con vosotros para ver como pueden quedar definitivamente los puentes. Seguia el segell de l’empresa i el telèfon de contacte. Ens espantàrem, però decidírem telefonar. I l’empresa decidí decorar els ponts amb dissenys i ens encomanaren la decoració de diversos ponts des de Sagunt fins a Borriana.
Que bo, de manera que els ponts que travessen l’autovia compresa entre Sagunt i Castelló han estat decorats per tu? Amb la de vegades que he passat per sota d'ells!!!
N’érem uns quants, però sí, així és...
Al teu parèixer, quins són els motius pels quals la gent del poble et demana, per exemple, pintar la façana de sa casa?
Sens dubte, per tindre-la més neta i bonica.
Quins són els colors que més et demanen a l’hora de pintar una façana? Hi ha algun tipus de simbologia associat a l’ús de certs colors?
Per a les façanes, la gent prefereix colors terra en una ampla gama. Sempre hi ha excepcions i gustos.
Potser no hi ha consciència, però la simbologia en els colors hi és, segurament filtrada pel profit i l’efectivitat. Hi ha qui no accepta de cap manera el groc (la malaltia i la mort), o el roig (la violència i la sang) en interiors perquè els somouen les fòbies. Hi ha qui et demana l’habitació del nen en blau i el de la nena en rosa o lila que associen respectivament en la masculinitat i la feminitat. No cap el menor dubte que l’ús del colors terra es prefereixen per a les façanes perquè s’assumeix la integració en el paisatge;  i el blanc, que significa pau, es prefereix perquè dóna molta llum a les estances.

Què té de costumista l’ofici de pintor de parets?
Hi ha gent que està acostumada a pintar sempre amb el mateix color, per exemple els comentats. Respecte del temps també es detecta una preferència a pintar per festes.
Penses que podries dedicar-te a aquest ofici d’igual manera en un poble gran com Sagunt (Camp de Morvedre, P. Valencià) que en un poble menut com Calaceit (Matarranya, Aragó)?
Pense que igual podria ser pintor a Sagunt que a Calaceit, encara que en el poble el contacte és més proper i coneixes millor la gent. Depèn també del grau de crisi econòmica que sofreix cada lloc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gran persona y gran profesional. Trabaja muy limpio y se toma muy en serio su trabajo. Este chaval vale mucho.