dissabte, 20 d’abril de 2013

Motllada

Després de comprovar la peculiar i genuïna distribució dels espais en les cases de poble valencianes, d’una mà o de dues i de dos o més altures (part de baix, de dalt i de dalt del més amunt); potser també convindria endinsar-se en alguns trets específics de les mencionades cases que, si més no, passen desapercebuts. El terme ‘motllada’, en efecte, és poc conegut. De fet, és difícil sentir-lo en un registre que no siga l’estrictament col·loquial, sempre allunyat de la neutra i, de vegades insulsa, varietat estàndard. Els valencians de més enllà del Xúquer en solen dir motlà, o en tot cas, almotlà, sens dubte un gir bastant dialectal que està present en una de les cançons més populars del cantautor de Xàtiva, Pep Gimeno Botifarra, concretament en la que porta com a títol ‘Romanç de Senyera’. Amb una temàtica que aborda la sempre complexa i delicada relació dels veïns d’aquest raconet del país amb les crescudes dels rius més pròxims a la seua localitat, en aquest cas la protagonitzada pel riu Albaida l’any 1923, la cançó conté una estrofa on es diu el següent: S'abracen unes a altres dient: Anem a morir! Aigua hasta en les almotlaes, el riu s'emporta hasta els llits. Queda clar, doncs, que les almotlaes en qüestió són el que el Diccionari Català-Valencià-Balear defineix com a voltes que deixa el motlle entre cada dues bigues d’un sostre, això és, el que en castellà es coneix com a bovedilla. Clar que en altres zones del domini lingüístic, l’Horta de València per exemple, el mot pren una altra denominació, el revoltó o la revoltonà, això és l’espai entre dues bigues paral·leles ocupat per una sèrie de revoltons o petites voltes, també conegut en castellà amb el nom d’entrevigado. Tot un món, com es pot comprovar. Llàstima que avui predomine una altra mena d’estètica, o una altra manera d’entendre la construcció si ho voleu entendre així, amb tot el que comporta d’abandonament de l’arquitectura d’estil rural. Però així és el progrés. Cru.