dimecres, 10 d’abril de 2013

Desafiament de pilota

El cartell no pot ser més atractiu: el Genovés i Juan Carlos Ferrero contra el Pigat i Such. És a dir, dos pilotaris i dos tenistes, alguns d'ells retirats. Si més no, un singular desafiament que s’esdevindrà al trinquet d’Alzira el dia 19 d’abril i que, de ben segur, animarà l’escala i les galeries del nou temple de la capital de la Ribera. Un recital lúdicofestiu que, sens dubte, enllaça amb la tendència històrica de la pilota valenciana a organitzar espectacles capaços de traure de la rutina a l’aficionat que acudeix, regularment, als trinquets. I és que, en efecte, no és la primera vegada. En la llarga llista de notícies i ressenyes que fan referència al joc de pilota, ja es troben documentades algunes d’aquestes peculiars partides. Salvant les distàncies, rememoren, de fet, algunes de les que hi ha explicades en aquell valuós opuscle de Fausto Llopis i Caruana publicat per la desapareguda Caixa Sagunt. Unes partides que fixaven condicions com ara que el jugador que feia el dau havia de jugar la primera pilota pujat en un burro o portant una cadira en la mà. O que obligaven al pilotari situat al rest de tornar la pilota amb el cap. Veure per a creure, tot i que sempre ens quedarà la lletra impresa: Fou un espectacle divertit i inèdit, que guanyà el Català des del resto, que fou el que proposà la partida. Per la potència amb què eixia la pilota del braç del Manyo, el resto hagué de recórrer a col·locar-se un mocador en el cap perquè li aguantara unes quantes cartes al nivell de front. Era sorprenent comprovar amb quina habilitat buscava amb el cap les pilotes que tocaven muralla i com ho feia de senzill amb les del rebot,... Eren altres temps, és evident, però pel que es veu la pilota no ha canviat gaire. Malgrat els intents. I això, com a mínim, és bonic i molt tendre, típic d’un esport que es resisteix a perdre el seu senyal d’identitat més genuí: l’autenticitat, sempre imprescindible en aquests temps postissos on només importa ser modern i traure profit del mercat.

1 comentari:

Secretari ha dit...

Per desgràcia, el cartell del singular desafiament està en castellà, un aspecte molt costumista si s'enllaça amb els que es feien fa seixanta anys,