diumenge, 9 de maig de 2010

Ni carn ni peix

Potser és un tema delicat, però a mi em fa molta pena comprovar l’avorriment que les successives lleis antitabac estan provocant en la rutina diària del poble i la societat en general. És ben cert que d’ençà que han estat promulgades, una gran part de persones ha pogut gaudir de converses fins aleshores inexistents a la porta del seu treball. Però també és veritat que si fixem la vista cap endarrere ens trobem amb una gran quantitat de detalls ja extingits que, sens dubte, ens fan pensar en un ensopiment progressiu dels nostres costums i en una dèria incansable per situar-se en allò que en diuen punt mig, en la neutralitat, en allò políticament correcte, en el que no és carn ni és peix, en definitiva. I no, per ací no. El temps ve demostrant, per exemple, que Humphrey Bogart era més elegant quan fumava. O que les pel·lícules del Vietnam adquirien més sentit quan els soldats xamaven sense parar. O que aquell programa que irritava alguns però que era fenomenal, Qué grande es el cine, no haguera reeixit sense la capa de fum que sobrevolava el plató. O que Santiago Carrillo ja haguera mort si no fóra pel tabac. O que els crits des de la banqueta d’aquells collonuts entrenadors de futbol, com ara Clemente, hagueren mancat de consistència si en el seu moment no s’hagueren pronunciat amb un cigarret en la mà. O com tantes i tantes coses. Què no dir d'Ovidi, de l'enyorat Ovidi Montllor... Així que sí, potser les lleis antitabac són indispensables, obligatòries, etcètera. Però alguna cosa em diu que, com tot, necessiten una miqueta més de mà esquerra, l'espurneta de vitalitat i inconformisme que el poble aporta per tal de no convertir la nostra existència en un oasi de formalitat i excessiva falsedat. Prohibit fumar doncs, però compte. Relativitzem un poc.


Qué grande es el cine, potser l'últim programa de televisió en què s'hi fumava obertament

10 comentaris:

Guillem ha dit...

Per a que vejes que sí entre al costumari de tante en tant... He votat l'enquesta y respecte al tabac... estic d'acord amb la mà esquerra però la veritat es que a mi cada cop em molesta més el fum als bar, restaurants i demés...

Anònim ha dit...

Jo també recorde amb nostàlgia els cigarrets que es fumava la de matemàtiques a l'institut, i els que es fumava el de llengua castellana a la universitat. Inclús recorde haver-me fumat un cigarret mentre feia un exàmen, ja veus, quin plaer...
D'altra banda, ara que sóc ex-fumadora em molesta més el fum als bars i restaurants, també per Aitana.
No és qüestió de ficar-se en plan Mercedes Milà, però on està el terme mitjà?
Cris

Anònim ha dit...

ieeee sembles Telecinco fent "rankins" i tot! jo he votat pels primers....no he llegit ni el que has escrit, he anat directa a l'enquesta. Sorry, vaig a llegir-te.
Morrejonets amb llengua...bua quin fastic imaginar-me-ho.
L.

Anònim ha dit...

doncs si estimat sergi, una miqueta de ma esquerra que nosaltres som mediterranis. tambe soc dels que pense que per mi millor que no es fume a cap lloc, pero de veritat que els politics i legislador no poden trobar una llei feta per a la nostra societat o tot ho han de copiar dels americans o dels anglesos. Jo asi fume petes al carrer igual que ho feia a vlc.


El perdiguer

Anònim ha dit...

Sí, la veritat és que per als que fumen petes no canvia res. Continuen, per desgràcia, sent uns apestats.

Per culpa del Papero de la Vall, algú més llig el blog ací! ha dit...

Bé, anem a vore. Començem a fumar als 13, 14 anys i no crec que ningú diga que era perque el tabac estava bo, per això estava millor un merengue de nata, no? Pense que tots estarem d'acord en que fumar abans que ningú era sér el més modern, el més güai, com déiem abans. I açò, perque? Pense que el fet de que ens ho prohibiren els pares, mestres, els adults en general, feia que pareguérem més rebels i més majors o madurs (quan realment era tot el contrari).
Has parlat de Bogart. Fins els '50 les tabacaleres de l'época pagaven autèntiques milionades als actors i a les productores per a que tragueren els seus cigarrets a la gran pantalla. Amb això, si un volia pareixer-se a un dels seus actors preferits, de per si ja elegant sense tabac, havia de fumar. Més endavant, a partir dels 70, es feu el mateix però el cinema havia canviat i el que abans eren gangsters amb smoquing, detectius amb gavardina, femmes fatals amb vestit de nit, ja passats de moda, ara eren traficants malparlats, inspectors de policia durs i jovenalla rebel. Tots ells amb el cigarret a la boca. Aleshores si un volia pareixer dur, rebelar-se, havia de fumar!
El que fa que fumem, o més bé que no ho deixem, quan som més majors és una altra història. I es que el cigarret està DISSENYAT per a que una vegada enganxats, no ho puguem deixar! Ja ho diu Bart al capítol on els Simpsons es fan plantadors de TOMACO: -Sabe a rayos pero no puedo dejar de tomarlo!

Fins i tot l'adicció és tan poderosa que anula la capacitat de respetar els demés als que molesta el fum, que som la majoria, fins i tot a molts fumadors.
Un amic em deia responent a les meues crítiques al tabac, -ah, i el ron que t'estàs bevent no és mal? Si, pot sér, pero el mal me'l faig jo, a tu ni et moleste ni et perjudique la salut.

En definitiva, mà esquerra?, els collons! Si tinguereu algun cas pròxim de mort per càncer provocat pel tabac i haguereu vist una persona jove anar demacrant-se fins pareixer un iaio de 90 anys i agonitzar fins a morir, tal vegada s'ho pensarieu abans de posar-vos un cigarret a la boca. És una pena que s'haja d'apelar al càncer per a eliminar un vici i el fet de que entrar a un bar, oficina, etc. i l'ambient estiga carregadíssim no siga prou per a que ens donem compte de que el fum és molt molest per a la majoria de gent i només per açò un no hauria de fumar en aquestos llocs.

Eu, quin rotllo, disculpeu però és que el tema em pilla molt a prop.

Per cert, Humphrey Bogart, fumador empedernit, dins i fora de la pantalla, va morir al 1957, als 58 anys, víctima d'un càncer d'esófag provocat pel tabac, després d'estar mesos agonitzant. Tal vegada si haguera fumat xupaxups haguérem pogut gaudir d'algun més dels seus papers.

Secretari ha dit...

Mare meua Papero! No es pot dir que el tema t'haja deixat indiferent. Molt agraït per la teua resposta. Continuarem alimentant el debat, que és del que es tracta.

Secretari ha dit...

Diré més:és tot un privilegi que comentaris tan fonamentats es publiquen en aquest costumari. En efecte, amic del papero, portes raó en el que dius, sobretot en la falta de respecte dels fumadors de torn, en alguns casos inconscients cap als que no fumem. L'únic que tracava de dir era que amb tanta prohibició estem delmant la llibertat de les persones. Potser l'exemple, en aquest cas fumar, no ha estat encertat.

L'autèntic papero de La Vall ha dit...

xe, tu, tan malament et va sentar el nacional que ens vam fer ahir...

Si és així, demà divendres, ens fumarem un kalikeño de mon pare...

Amic del Papero ha dit...

Home, sé per on anaves i en algunes coses et done la raó però en lo del fumar, no puc.
Al final ni nacional ni kalikenyo, va sér BUD Spencer!