dijous, 10 de setembre de 2009

Un país de mata morta

La notícia m’ha cridat l’atenció, més que res perquè ja m’estranyava a mi que tanta deixadesa i manca d’amor propi no tinguera les seues conseqüències: els valencians tenim la llavor més paupèrrima i esquifida de tot l’estat espanyol, cosa que no vol dir que no la clavem, sinó tot al contrari, que no la fertilitzem. Per una vegada anem per davant dels catalans, encara que no per molt; ells són els segons. D'on no n'hi ha no es pot traure. I és que el frenesí en què vivim i l'oblit dels costums mediterranis: la pau i l'estima pel proïsme; no podia dur-nos a res bo. Ni per descomptat a res plaent. Una vegada més, en definitiva, ens situem on ens mereixem.

9 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Sort que tu tens una bona llàvor i vas sembrant! Encara salvarem el país a base de fer fills! Pit i collons!

Secretari ha dit...

De fet, algunes llengües diuen que és l'única manera de salvar-lo

Laura i/o Ramon ha dit...

Aixó si que m'agrada a mi, totes i tots a follar i a parir...

Laura i/o Ramon ha dit...

Escolteuuuu, no ho direu per vosaltres?? que quan s'heu ficat a sembrar ho heu fet tots als mateix temps i vos estan eixint xiques guapes! Tambe crec que seria una bona manera de salvar, no només la nostra llengua, sinó la nostra terra. Prenem l'exemple dels "quicos".
Ara, vaig a fer-te un comentari pòstum al teu article sobre la pel·li "Bruno": a mi i a Ramon ens va agradar, ens riguerem moltíssim i no la vaig vore ofensiva amb els qui som o son gays, ans al contrari, em semblà que deixava en ridícul a les persones que no accepten als demés com són.
Ale, vaig a fer natilles que vaig clavar en la maleta polvets d'eixos màgics per a fer-ne. Un beset als visitants del costumari durbà i al seu autor i família. L.

Laura i/o Ramon ha dit...

...per cert, el xiquet que estagué veient la pel·li deu tindre un trauma de por. L.

Secretari ha dit...

Home, prendre l'exemple dels "quicos" em pareix un poc exagerat. Aquesta gent, precisament, no em pareix exemple de res. REspecte de la pel·lícula Brüno, crec que la meua opinió esta condicionada pel fet de tindre un xiquet al darrere. Sens dubte, encara deu estar traumatitzat. Tot i això, crec que la pel·lícula és un merder i un femer que em demostra que tot no val, sobren algunes coses. No sé, en realitat m'és un poc igual.
Besets.

Anònim ha dit...

Una dada més: els valencians també som capdavanters en carreres il·legals de cotxes i motos. I fa un temps vaig sentir que érem els tercers en número de sectes.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Homeeee! Però està clar que és una manipulació dels de sempre! O és que t'han fet el test als teus soldaets? O als de Xesco? O als D'Alfredo? (si em deixe algú que ho diga!)

Demostrat està que els valencians i catalans de bona soca, tenen un esperma de qualitat. I si no millor tu, llavors no queda més que insistir!

Rosella, la mare ha dit...

Enhorabona pel REFRANY DE LA SETMANA. Refletja perfactament la política que l'individu està fent al nostre Paìs.
Però no pergau l'esperança, no tots els militants del PSPV som així ni els que estem amb resposabilitat en els Ajuntaments.
Uns dins, altres fora seguim lluitant pel nostre Paìs.