dissabte, 31 de gener de 2009

L'agredolç sabor d'una lane-late


Quan un pensa en la quantitat de desgràcies que acompanyen la taronja des de fa un temps se n’adona de l’esforçada i resignada lluita dels llauradors que encara queden en vida. El vent que ha bufat recentment no ha fet més que confirmar que un dels oficis valencians per excel·lència acabarà tard o d’hora desaparegut com a conseqüència de l’esgotament mental que suposen ara les inclemències meteorològiques, després els suculents PAI que devoren l’orgull i l’amor per la terra. És inevitable, qui treballa mal la terra, a son país fa la guerra. Però, deixant de banda que el mal oratge pot causar catàstrofes, drames i elucubracions fatalistes com la que acabe de fer, és cert que de vegades també pot donar-nos alguna alegria. La taronja lane-late és una varietat que es cull d’ací a dos mesos, posant pràcticament el punt i final a la temporada anual de recol·lecció. El vent, tot i això, ha precipitat els esdeveniments i ha deixat mitja collita al terra. I com que sempre ha d’haver algú que se n’aprofite d’aquest tipus de desastres citrícoles, ací em teniu a mi, ara mateix assaborint la seua dolça acidesa, intacta malgrat que es menge abans de temps. Perquè sempre serà millor això que posar-se a plorar, tot esperant que aquestes consoladores paraules mai no se les enduga el vent.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La lane-late és la mateixa que la nave-late o és altra varietat???buff, quants tipus de taroges eh?
Besets!!!Laura.

Anònim ha dit...

Sincerament Sergi crec que les inclemències metereològiques han estat sempre ahi i els llauradors se'n han surtit. Però com lluitar contra un pai, com lluitar contra el preu ridícul al que les grans superfícies compren aquest valuós producte fruït de l'esforç? m'agrada com escrius. ets un ¨pofesional¨ de la paraula i dona gust llegir-te. besets Ramon

Arnau Boix i Pla ha dit...

És com la Nave-late, però amb menys suc.. El què no sé és d'on li ve el nom... Segur que de l'anglés, com tot, jo em vaig quedar flipant quan vaig descobrir que la "navel" es el mot "melic" en anglés, per la formeta del cul de la taronja. Per tant la Nave-late és un Melic-tardó...

Un abraç!

Víctor ha dit...

Deixem les coses clares: la lane-late és una classe de taronja i la navel-late és una altra. Com el darrer mot indica són varietats tardanes. La navel-late és una varietat més antiga, és a dir, existeix abans que la lane-late. A morvedre la navel-late, una taronja molt apreciada dècades enrere, va caure un mica en desús substiuïda, en part, per una varietat més recent com la nale-late.
El llaurador valencià s'ha caracterizat per incorporar les varietats més noves, creient que com que no hi havia encara taronges d'eixa classe el preu de l'arrova pujaria.
Tot i això, al costat d'una navel-lina una whasington navel, una navel-late o valencia-late, la resta de taronges no poden competir en sabor.
Ah i la valencia-late és la taronja més tardana de la temporada. També hi ha, encara molta pel terme de Morvedre.
Tanmateix ara valen més altres coses que no les taronges. Tot se'n van en orris i nosaltres també.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Txapó Víctor, calia una aportació fonamentada sobre classes de taronges... No sé com ho faig que sempre acabe usant algun idiotisme, francès en aquest cas.

Anònim ha dit...

xe,xe, Víctorrrr! quin home més il·lustrat. Gràcies per l'explicació. Per on pares? tens bloc? Per cert, tu vas a ser un tiet autèntic no com jo que sóc adoptada. Laura.

Anònim ha dit...

Amic! Molta feina i dedicació, bona percepció i una escriptura punyent i compromesa. Potser el Pla del País Valencià, qui-sap-lo!Molt bé. Avant. Besets.
Sóc Pilar