Pepe Sancho, el nostre Pasqualo

Coberta de la versió cinematogràfica
d'El virgo de Visanteta
dirigida per Vicent Escrivà 

Sí, Pepe Sancho era el blavero més il·lustre, potser dels pocs amb certa projecció intel·lectual, però també era un gran actor, cosa que diluïa clarament les seues dissonàncies lingüístiques, sempre allunyades del raciocini i del rigor que exhibia dalt dels escenaris, on destacava per les seues brillants interpretacions. Certament, era un dels grans. I ara, tant per a bé com per a mal, serà recordat com un dels valencians més distingits, conegut tant per les extravagàncies i els escàndols que va protagonitzar en el món del xafardeig, com pels papers que brodava en exitoses sèries de televisió. En una de les últimes, de fet, Crematorio, donava vida a un personatge molt definitori del país que tenim els valencians, un home avar, sense escrúpols, corrupte i especulador, capaç de tot amb tal d’aconseguir poder econòmic i influències polítiques, en definitiva un clar exemple de la fauna que avui pobla i governa les institucions d’aquestes terres conegudes com el levante español. Encara ens passa poc! Tanmateix, si aquest costumari ha decidit fer-li un raconet en la secció dels prohoms, és pel seu paper cabdal en dues pel·lícules senyeres de l’audiovisual valencià, això és El virgo de Visanteta i Visanteta esta-te queta, dos sainets de caràcter eròtic i costumista que s’han convertit en preades joies de col·leccionista per a més glòria del seu autor, l’escriptor de Sueca, Josep Bernat i Baldoví. No hi ha dubte, per això, que si els valencians tinguérem una televisió com cal, aquesta setmana deuríem gaudir de bell nou d’aquestes joies no aptes per a miops d'ànima, estrets de cervell i devots de la tristor, però com que RTVV ha estat saquejada i destruïda i la seua llarga nòmina de professionals acomiadada sense pietat, ara toca assaborir-les mitjançant aquest enllaç providencial que ens proporciona un tal Rafaxis al canal youtube. Atenció al moment que Pepe Sancho, en el seu paper de Pasqualo, és soterrat al cementeri de Favara com a conseqüència dels seus tràfecs sexuals amb Visanteta, fatídics al capdavall. Memorable la copla que li dedica el poble i que reproduïm ara en homenatge a un actor controvertit però brau, molt brau, sempre de cara, com els autèntics valencians:

Era un xic guapo i polit,

honrat i treballaor,

complia com un rossí

amb més collons que el Montgó:

“Morires sacsant, tirant sempre avant,

com moren els nostres ací per Llevant”

Adiós Pasqualo Benlloch,

seràs el rei de Favara,

si hagueres frenat un poc

no te cantaríem ara:

“Morires sacasant, tirant sempre avant,

Com moren els mascles ací per Llevant”