dijous, 14 de març de 2013

Canal 9 i el verb 'goxar'

Potser volíeu dir: gozar.
Aquesta és la conclusió de Google.
No, no us espanteu, el verb goxar no és un derivat del substantiu goig. És un barbarisme intolerable, o més concretament, és una nova invenció, una nova mostra d’aberració lingüística que ni de bon tros té el significat que li va atribuir un dels locutors que RTVV, àlies Canal 9, va enviar al trinquet Pelayo per tal de restransmetre la final del Circuit Bancaixa de pilota valenciana el passat diumenge. En efecte, 'goxar' no és sinònim de 'gaudir', ni evidentment es tracta d’un lapsus del llenguatge. El locutor en qüestió el va repetir moltíssimes vegades. Fins i tot, es va atrevir a conjugar-lo, ai mare, i a utilitzar també la forma impersonal del gerundi: a continuar goxant, per exemple. No es pot dir, doncs, que s’estava equivocant. Així que o bé no era conscient que estava fent el ridícul, cosa que venint de Canal 9 és ben normal; o bé forma part de la mediocritat que envolta, ja des de fa temps, l’ens televisiu valencià, que també és perfectament possible. Per si algú té interés, en català –en valencià-, existeix el verb ‘gojar’, que significa ‘fadar’, ‘embruixar’, però com que no crec que cap dels aficionats que acudiren al trinquet amb motiu de la final, estigueren posseïts ni encantats per cap ànima diabòlica, es pot concloure que, tot plegat, la paraula i la retransmissió, foren un espectacle lamentable. I vertaderament fou una llàstima, ja que sens dubte és d’admirar que la partida fóra oferida en directe, amb un trinquet ple de gom a gom i en plena efervescència fallera, en els temps que corren per a un canal públic destruït i abocat a la privatització. En definitiva, una autèntica pena que l’esport més representatiu dels valencians, l’últim reducte de la llengua, tot siga dit de pas, allotge gent tan poc professional just el dia en què dos braus i joves escaleters de l’Horta de València, Puchol II i Soro III, demostren que hi ha futur en una partida memorable conclosa amb el resultat de 60-45. Una pena que a poc a poc es vagen introduint en aquest món elements del folklore més recalcitrant, cas de l’himne valencià a l'inici de les partides importants; una pena que la puresa de la pilota valenciana es deteriore per culpa de les manipulacions televisives i institucionals. Res de bo, després de tot, per a uns homes de la pilota que, si molt no m’equivoque, hauran de continuar demostrant que saben caminar sols i sense ajuda. Perquè així ha sigut sempre. I així ha de continuar sent. Pel bé del nostre esport.