dimarts, 21 de juny de 2011

Fi de curs

En aquests dies en què el fregitori ambiental que ens envolta converteix el fet d’eixir al carrer en una proesa només a l’abast dels turistes anglesos, m’ha vingut en gana escriure sobre una rutina que sovint defuig per la senzilla raó que no m’agrada mesclar faena i creació personal: ni més ni menys que la fi del curs escolar, tot un conjunt d’emocions i pregàries diverses que enguany m’ha demostrat que no és cert allò que diuen sobre la sensibilitat i els detalls de l’alumnat. De fet, en algun indrets del nostre territori encara existeix, puc donar fe, el costum de donar presents al professorat, cosa que remet d'alguna manera o altra a aquell adagi tan popular de passar més fam que un mestre d’escola. Evidentment, ara el professorat no passa gana, ni tampoc és aquella figura a qui cal mostrar veneració, alguns de fet ens conformem amb què, de tant en tant, ens presten una miqueta d’atenció. Perquè ara el professorat és gent corrent, amb els seus coneixements i amb els seus defectes, en tot cas un col·lectiu permanentment vigilat que intenta transmetre el que sap com pot i com d'aquella manera li deixen les autoritats. Alguns direu: ai mare, quin romanç. Però és que avui, vosaltres, els meus lectors més fidels, no sou els destinataris d’aquesta entrada. Avui, els destinataris són uns altres, si més no els alumes i les alumnes, aquells que, amb una miqueta de sort, llegiran açò i acabaran rebent, per pura casualitat, aquestes agraïdes línies que els desitgen un bon i estimulant estiu. Perquè el curs s’ha acabat. Fins aviat, benvolguts amics.

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Vacances merescudes mestre! Gaudeix-les!

Arnau Boix i Pla ha dit...

Què tendre... Pareix que tingues pena i tot de no vore'ls en tot l'estiu... ;)

Anònim ha dit...

hola Sergi, veig que al cap i a la fi, ens vas tirar de menys. no et vas poder queixar, et ferem un armoçar de comiat i tot!! :) i un rellonge preciós (supose que ja el auras perdut i tot). bueno al tema que me despiste. he llegit les teues respostes a les preguntes que et vaig fer, i si, jo parle el valencià hasta al Mercadona!! jajaja bueno Sergi, espere que aproves a tots els teua alumnes que de segur que seu han mereixcut :) (huy per huy, despres de 4 mesos sense valencià, crec que jo suspendria XD) besos i cuidat molt, que ara per allà dalt fara molt de fred.
Atentament: Natalia Ballester :)