![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5vTzUD7rC2TMMurAVSDBfwEBs4_gIwhyWcYwKgbjL2u4yzA0siG12iscN-Tn_T4IHdm-CwRnhMKvU6Gpyquy-mSdnzqM0jx0ge8e1nW4XITTbUp-meIuV2IWsHKilJP-6up5jjLLwiYwo/s320/DSC_0151.JPG)
Una magnífica destinació a l’abast de pocs i que no falla mai per diverses causes relacionades amb el benestar i la sort que tenim alguns és, sens dubte, el Parc Natural dels Ports, una cruïlla de vegetació i bosc exuberant que abraça oficialment la comarca catalana del Baix Ebre, però que s’estén també per les comarques valencianes i aragoneses dels Ports i El Maestrat. Un indret relativament poc transitat que reuneix una quantitat considerable d’atractius i que permet gaudir de qualsevol dels plaers de la muntanya en tota la seua extensió: solitud reparadora, varietat cromàtica d’arbres i plantes, fauna diversa, fon
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUR1Jj-EpjWW2IZBG3IzArpdBHWtjAri_vTt51f5SP45dhu5hFA_mqJ1Z23DttMczmRbLaWqPaogpLHcMcWhQiz8xgeqcbPsC66-r3wwIva23HIzocuw2iLLEDyAQCr6Jw-d8UxqmKCxWZ/s320/DSC_0150.JPG)
ts naturals, esclata-sangs per l’octubre, senderis interminables i un massís imponent que s’erigeix com la figura protectora de tot el paisatge: el Mont Caro, a 1.400 metres d’altitud. Un autèntic privilegi on el temps s’atura i la rutina deixa lloc a la simfònica melodia del vent fregant pels pins...
2 comentaris:
Ets un poeta company! No cal que us ho digui... casa meva és casa vostra i a Ports sereu sempre benvinguts!
I el "cerdet" de la foto?? No dius res del "cerdet" de la foto???
Ai, perdona, això del "cerdet" és del post següent...
Publica un comentari a l'entrada