dijous, 23 de juny de 2011

Terra Mítica

Deslliurat dels prejudicis ideològics que m’havien impedit anar a Terra Mítica en altres ocasions, per fi ara he visitat un parc que no és res de l’altre món ni tampoc ofereix gran cosa diferent al seu homònim més immediat, altrament dit Port Aventura. En tot cas, només un parell de detalls: el sol, infernal i extenuant fins a límits irracionals; i l’ús del català, pràcticament insignificant i a l’altura del respecte polític i institucional que es desprén per una zona molt fosca pel que fa a la cordura lingüística. Benidorm, quasi res! Però Terra Mítica, no enganya ningú. Com la gran majoria de parcs temàtics segueix les línies mestres del consumisme més desaforat i, evidentment, tampoc no se n’ix del patró marcat pel tòpic, això és, l’agrupació per zones amb un passat gloriós o literari: Roma, Egipte, Grècia...; i l’exhibició gratuïta dels ninots més clàssics del panorama capitalista passat i present: l’abella Maia, Dora l’exploradora,... Tot adornat, això sí, amb espectaculars muntanyes russes i amb unes quantes atraccions aquàtiques que, com a mínim, refresquen els més afectats pel clima desèrtic que governa l’ambient. En definitiva, tot molt fluix, un espectacle artificiós incapaç d’amagar els seus orígens i les raons que el feren possible, la ruïna entre d’altres. No s’ha oblidar, en aquest sentit, que una de les avingudes per les quals s’accedeix al parc porta el nom d’un antic administrador d’aquestes terres tan pròsperes, el nostre admirat i benvolgut amic Eduardo Zaplana. No diré més.

5 comentaris:

CALPURNI ha dit...

Jo vaig estar ahir per raons de treball (alumnat en excursió de fi de curs) i assumisc fil per randa tot el que dius.
Salut.

XescoArechavala ha dit...

Sergi, ets massa políticament correcte. Una visita a terra Mítica donava per a cagar-se en tot, en la classe política, en la falta de respecte a la llengua, en el model econòmic, en el model de consum.... no sé, en tot! Una mica de violència company!
També s'ha de dir que els que sabeu escriure podeu permetre'us el luxe de criticar fortament amb elegància! Jo seria més pamfletari.

Secretari ha dit...

Sí, jo també vaig estar a Terra Mítica amb els alumnes que celebraven la fi del curs. I sí, Xesco, podria ser més violent, molt més, però per a cagar-se en tot ja tenim el blog que tu i jo sabem. T'entenc, però no he volgut mai fer el cafre a pesar dels motius evidents que hi ha, perquè si comence no pare. I aquest és un blog de costums. Tot i això, tu ja saps el que pense sobre la tropa que ens governa. I el temps m'ha dit que quan més els ignores, millor per a nosaltres i pitjor per a ells.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Bueno bueno, però si ho fas amb elegància jo crec que el blog ho admet. Per què lo del "pràcticament insignificanet" en lloc de "inexistent" és per la paraula "Terra", no?

Secretari ha dit...

No, no, Arnau. Hi havia alguns cartellets en català també, però ben poca cosa. Realment, Xesco té un poc de raó amb el tema de la violència (imagine que verbal), però tampoc és qüestió d'anar per aquest camí quan has sucumbit i has entrat en el parc. Temps al temps. Ja arribarà el temps de la violència.