dimecres, 9 de març de 2011

DIUMENGE PERFECTE, Sergi Durbà

Encara que no és gran cosa, aquesta portada que veieu forma part d'una revista que ha decidit publicar un relat que vaig escriure ja fa un temps. Un relat que comença de la manera més simple possible i que acaba convertit en una autèntica explosió de carnalitat i catarsi col·lectiva. Tractaré de fer-vos-el arribar, ho promet. De mentre, podeu visitar aquest web: http://relatslallunaenuncove.blogspot.com/ i veure la fitxa informativa del número on ha estat publicat. L'obra en qüestió, tal com indica el títol d’aquesta entrada, és DIUMENGE PERFECTE. I la revista es diu La Lluna en un Cove

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Sergi, sóc Anna Pastor. A veure si em dius què significa "pallorfo" que no ho trobe per cap banda i els de Llíria no saben dir un altra cosa. Per cert, el Joan Pinyol de la revista on t'han publicat el relat és el de la Pell Freda? Nivell. La portada és preciosa. Digna d'un Corto.

Secretari ha dit...

Hola Anna. "Pallorfo" potser és un variació subdialectal de "pellorfa", que és la pellofa (pelusilla) que tenen certs cereals com l'espiga d'arròs o el panís. Ara bé, molt em tem que no és aquest sentit el que li donen a Llíria. No sé per què, deu tindre un significat més despectiu i no tant científic. Potser significa "pesat", "cosa que sobra o molesta", o potser també, "bobo", "paleto"...

Per cert, l'autor de la Pell Freda és Albert Sánchez Pinyol, no Joan. Així que de nivell res, no gran cosa, en tot cas se salva la portada.

El sopar estigué molt bé, el contuberni em paregué una pellorfa, certament.