L'agredolç sabor d'una lane-late

Quan un pensa en la quantitat de desgràcies que acompanyen la taronja des de fa un temps se n’adona de l’esforçada i resignada lluita dels llauradors que encara queden en vida. El vent que ha bufat recentment no ha fet més que confirmar que un dels oficis valencians per excel·lència acabarà tard o d’hora desaparegut com a conseqüència de l’esgotament mental que suposen ara les inclemències meteorològiques, després els suculents PAI que devoren l’orgull i l’amor per la terra. És inevitable, qui treballa mal la terra, a son país fa la guerra. Però, deixant de banda que el mal oratge pot causar catàstrofes, drames i elucubracions fatalistes com la que acabe de fer, és cert que de vegades també pot donar-nos alguna alegria. La taronja lane-late és una varietat que es cull d’ací a dos mesos, posant pràcticament el punt i final a la temporada anual de recol·lecció. El vent, tot i això, ha precipitat els esdeveniments i ha deixat mitja collita al terra. I com que sempre ha d’haver algú que se n’aprofite d’aquest tipus de desastres citrícoles, ací em teniu a mi, ara mateix assaborint la seua dolça acidesa, intacta malgrat que es menge abans de temps. Perquè sempre serà millor això que posar-se a plorar, tot esperant que aquestes consoladores paraules mai no se les enduga el vent.