dimarts, 20 de gener de 2009

El xiquet de les sabates noves


“Si te estropea los zapatos vuelve y...”. I de seguida, el dependent del supermercat del Corte Inglés em va fer el típic gest del puny esclafant la mà. El problema és que ni ell mateix es creia el que m’estava dient. Però com que ara són rebaixes, pareix que el personal de qualsevol centre comercial tinga ordres d’amotinar els clients sota la màxima que si hi torna, potser encara compra més. Com canvien les coses!. Fa molts anys, quan jo era un xiquet, anar al Corte Inglés, a València, representava una oportunitat d’or per escapar del poble i de la seua monotonia, ni que fos per una vesprada i acompanyat dels pares. Ara no, ara tan sols simbolitza una estafa de les tantes que inunden el present. El producte que em vaig comprar l'altre dia per netejar les meues sabates, ni em va servir per deixar-les netes, ni em va donar per a polir-ne d’altres. Res de res, ni una cosa ni l'altra. I al capdavall fou l’amoníac dissolt en aigua l'únic que es demostrà eficaç. La tradició és la que mana i millor ens aniria si li'n férem, de cas. La veritat és que ara, les sabates, rellueixen, per a més gloria dels remeis antics i cassolans.