dijous, 29 de gener de 2009

Una falla em demana una reflexió i ací la té


Com que escriure sobre el teatre romà de Sagunt sempre ha estat considerat polèmic o motiu d’heretgia, en aquest espai que s’obri ara tractaré de ser el més senzill i neutral possible. Des de fa anys, més o menys des que la rehabilitació fou duta a terme, he sentit dir moltes bestieses, que si “han sepultat el teatre”, que si “han sacrificat segles d’història”, etc.; i també moltes opinions sensates i ben allunyades de la demagògia política. En aquest sentit, la que més m’agrada, la que considere més justa al meu paréixer, és la d’un amic del poble entés en qüestions d’arquitectura: “la rehabilitació del teatre és espectacular, atrevida, una obra immensa; però també és arriscada i, si se’m permet de dir-ho, un tant agressiva”. Segurament porta raó, encara que jo afegiria alguna cosa més: la vertadera agressivitat de l’obra, o el vertader pecat segons es mire, és que només s’utilitze un mes a l’any. I que a sobre la Generalitat ens venga la moto amb la fantasmagòrica i caríssima Ciutat del Teatre. Veure per a creure.

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

S'ha de mirar endavant. El que està fet, fet està i no paga la penda perdre energies discutint si s'ha de tirar a terra o no. Com molt be dius, cal discutir com optimitzar una infraestructura cultural, que serveixi durant tot l'any i que els saguntins puguin gaudir-la amb una programnació cultural continuada i de qualitat.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Ahi ahi!

Estàn molt bé les reflexions crítiques sobre art i arquitectura, són fins i tot sanes. Però el què més ha d'importar és que el teatre és un espai de tots i totes les saguntines, i per a ells i la resta del món.

No sé qui serà l'amic eixe de qui parles, però segur què en sap... ;-)

Secretari ha dit...

L'amic del que parle és la meua referència indiscutible en temes d'arquitectura. Tant, que sempre que em moc pel país i veig cases i construccions diverses, acostume a dir allò de: quina opinió tindrà? és sostenible i està integrada en el paisatge?