dijous, 12 de juliol de 2012

Lectures d'estiu

En efecte, El Faroner de Henryck Sienkiewicz és un llibre que m’ha entrat pels ulls, un relat curt molt interessant que, de retruc, m’ha conduït cap a un altre no menys interessant i que porta com a títol La línia de l’ombra, del polonés Joseph Conrad. Que un llibre entre pels ulls és quelcom així com la vella litúrgia trobadoresca segons la qual l’amor també penetra en el poeta d’aquesta manera, pels ulls precisament. I encara que la temàtica d’aquestes dues obres mestres no té res a veure amb aquella relació de vassallatge medieval que conduïa irremeiablement cap a un presó amorosa, sí que és ben cert que ambdues tracen un tema molt relacionat amb les conseqüències que tot plegat se’n deriven de l’amor: la llibertat, sense anar més lluny, això és, el fet de realitzar el somni pel qual hom sospira durant tota una vida. En un cas, a través de la solitud que proporciona la feina de faroner, de l’aïllament com a principi irrenunciable que ens aparta dels vicis i les malformacions de la societat. En un altre, mitjançant la mar i l'ofici de capità, allà on el paradís oceànic cura els malalts i actua com a barrera de tota classe de dubtes i temors. Dues lectures que s’engoleixen d’un glop i que han estat convenientment preparades per l’editorial Germania d’Alzira (La Ribera), atractives, amenes, curtes, romàntiques, ben rematades amb imatges precises i portades magnífiques, acompanyades, a més a més, de propostes didàctiques. Suggerents, si més no. Molt clàssiques, en definitiva.          

http://tienda.germania.es/epages/eb2058.sf/ca_ES/?ObjectPath=/Shops/eb2058/Categories/Col_183_leccio_La_canya1

4 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Fa poc havia llegit la de Conrad. Em va agradar, molt recomanable, amb un punt de misteri molt interessant.

Secretari ha dit...

I també amb un punt d'angoixa extraordinari, certament.

jes ha dit...

Sort que no hi has inclòs l'Ubú rei, també publicat en la mateixa col.lecció. Una obra de teatre de seixanta-quatre pàgines amb més de cent cinquanta errades ortogràfiques i sintàctiques que aborronen. Fet i fet, una porqueria feta per un destraler que no sap ni català ni francés. Aquestes dues traduccions però, s'haurien de revisar també. Paciència.

Secretari ha dit...

Potser sí, aquest és un tema delicat. Però millor quedar-se amb el contingut...