Particularment, ja feia temps que m’havia adonat que parlar català amb certa fidelitat era causa d’un fort desgast psicològic, més encara per als valencians conscients de ser-ho. El que passa és que ningú fins ara m’ho havia dit per escrit. Amb aquest treball, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés deixen paleses una gran part de les frustracions lingüístiques que els catalanoparlants patim quotidianament: una trucada a Telefónica o al gas, una conversa banal, una comanda en un bar, un elogi excessiu, un atac constant, un prejudici racial... I encara que és ben cert que s’hi proposen nombroses solucions tant des del punt de vista psíquic com des del físic, també és clar que el llibre ens aboca cap a una conclusió, si més no, inquietant, que parlar català causa estrès, incomoditat i malestar. Així que només cal que el llegiu, perquè de segur que en alguns dels exemples que s’hi expressen us sentiu simultàniament identificats i contestats amb paraules i fets. No debades, el llibre se’ns presenta com una guia de conducta per a viure en català. Endavant doncs, estimats lectors del costumari, que aquest idioma nostre no mossega.dimarts, 13 de juliol del 2010
SORTIR DE L'ARMARI LINGÜÍSTIC, Ferran Suay i Gemma Sanginés
Particularment, ja feia temps que m’havia adonat que parlar català amb certa fidelitat era causa d’un fort desgast psicològic, més encara per als valencians conscients de ser-ho. El que passa és que ningú fins ara m’ho havia dit per escrit. Amb aquest treball, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés deixen paleses una gran part de les frustracions lingüístiques que els catalanoparlants patim quotidianament: una trucada a Telefónica o al gas, una conversa banal, una comanda en un bar, un elogi excessiu, un atac constant, un prejudici racial... I encara que és ben cert que s’hi proposen nombroses solucions tant des del punt de vista psíquic com des del físic, també és clar que el llibre ens aboca cap a una conclusió, si més no, inquietant, que parlar català causa estrès, incomoditat i malestar. Així que només cal que el llegiu, perquè de segur que en alguns dels exemples que s’hi expressen us sentiu simultàniament identificats i contestats amb paraules i fets. No debades, el llibre se’ns presenta com una guia de conducta per a viure en català. Endavant doncs, estimats lectors del costumari, que aquest idioma nostre no mossega.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tant de bo, company secretari, sortirem tots de l'armari...
De totes maneres, he llegit alguna crítica d'aquest llibre i sembla que va bé per a reforçar la nostra actitud i netejar la nostra consciència.
Però, el que realment cal, és fer veure que el valencià és necessari. I, tal com pronunciava no sé qui: la necessitat empeny l'actitud, i no a l'inrevés!!!
Així doncs, endavant a tots els militants de la nostra llengua.
Mai morirem!!!!!!
ORIOLA O MORT!!!!
El tema està prou malament estimat amic de l'escamot. El valencià necessari? Eixa és la clau de tot. Però ara ves i digues-li-ho a Camps o a qualsevol altre esgarramentes que es pose al front de la Generalitat. Colla d'impresentables. Estem sols company, molt sols, però per sort hem aprés a estar-ho i, com tu dius, mai morirem, sobretot si continuem sent coherents en la nostra identitat.
Trobe que és un llibre imprescindible, que explicarà a nosaltres mateixa eixe neguit i eixa violència que genera la tria constant de la llengua a utilitzar. Me'l recomane a mi mateixa. Gràcies Secretari!!
Publica un comentari a l'entrada