diumenge, 11 de setembre de 2011

Ser farol a la vora de la mar

Una crítica amable que sovint he d’aguantar com a autor d’un costumari que reivindica, entre d’altres, els quefers antropològics de la concurrència popular, és aquella que em situa en una edat molt més avançada de la que tinc en realitat. Però que uelo que eres, em diuen. Un uelo remugó, rematen. I ja ja ja ja, responc jo. Representen, si més no, unes curioses sentències d’inestimable valor costumista que m’empenten a escriure encara més sobre les formes ancestrals de comunicar-se que tenen els habitants d’un país ben avesat a romancejar més del compte, tot sense adonar-se que això sí que és un comportament antic i molt del gust, si més no, de la gent que passa l’estona comentant tot el que li envolta, dels avis i les àvies precisament, més de les segones que dels primers, a tot açò. La diferència és que abans passava a la porta de casa, mentre bullia el perol al foc i ara no, ara passa a la vora de la mar, mentre un inofensiu servidor construeix un castell de sorra i un grup de dones en plenitud de condicions resten assegudes en còmodes gandules, torrant-se amb el sol impietós del mes de setembre i comentant tots i cadascun dels detalls i defectes diversos que en aquell moment circulen per la mar: que si esta que ve per allí està com una cafetera, que si l’altra no sé què, que si el banyador d’aquella no sé quant, que si bla, que si ble, que si bli... Però clar, resulta que els uelos som els homes, sempre exposats a comentaris de tota mena i tanmateix gustosos de rebre’ls, no siga cosa que damunt se’ns critique també per replicar. Ai senyor, senyor, que bonic és ser farol!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai el meu "uelet", com es desfoga al seu costumariiiiiii!!!!!!!!

ivaxavi ha dit...

Un goig llegir els teus relats. Una agradable sorpresa quan apareixen per l'ordinador.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Perdona... què és el que deies? No he pogut concentrar-me en la lectura tot admirant el castell de sorra que havies construït...

Secretari ha dit...

Uelet no, segons vosaltres uelo directament. Cal posar les coses al seu lloc.
D'altra banda, gràcies per llegir-me i opinar sobre les entrades del costumari. M'alegre que representen una sorpresa per a vosaltres.
I Arnau, no em faces pensar malament, per favor...

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
SECRETARI

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

José
Ramón...

Secretari ha dit...

Colló, mal romanç el tal José Ramón! A vore si apreneu tots vosaltres, estimats amics i lectors del cotumari, a fer-me la monserga de la mateixa manera.

Anònim ha dit...

Benvolgut Senyor Durbà (perquè d'ara endavant eres Senyor), primer m'agradaria que em fera el favor de llevar la música que ha afegit al seu bloc i que directament molesta.
Després dir-li que sóc una de les orgulloses promotores del "eres mal uelo" perqué és una veritat més gran que jo mateix amb panxa inclosa.
No es crega, Senyor Durbà, que l'anomenem "uelo" pel seu interes en els costums del nostre poble, res més lluny!
Vosté és un "uelo" perquè sempre ens porta com cagalló per sèquia amb els seus nerviosismes i no para de queixar-se per tot: uelo remugó.

Atentament,

L. (vosté ja sap qui sóc)

Anònim ha dit...

Ai Sr Secretari, quantes veritats es poden llegir al seu costumari i amb una elegància encisadora.

Tants anys vient els reportetges de LA 2 i fent la becadeta m’han ensenyat que a vegades quan un mascle està a un grup de femelles, sempre s’emporten algun mosset inesperat. Nosaltres vivim sota un matriarcat (i que no canvie MAI) que ens causa perdre cada cop més el pel a la zona del clatell. I no per la pèrdua natural d’anar fent-se ¨puretes¨, sino ples cartxots que ens emportem de les nostres estimades companyes. Però que li em de fer? Sincerament, no res. Aguantar les embestides femenines amb humor, com es el teu cas i de vagades si ens deixen...fer la nostra. Gran recomaniació que em feu un home de 82 anys asegut a un banc a la ciutat de València, que feliç, emamorat i casat, em recordava que de vegades hi ha que baixar-se a comprar tabac. Mès que no fumes.

Amb admiració,

El Perdiguer

Secretari ha dit...

Estimada senyora anònima L. Un parell de preguntes: quin problema hi ha amb la música triada per al costumari? Per què em tractes de vosté? Eixe tractament només és propi de "ueles" remugones que tenen por al que diran.
Estimat perdiguer, gràcies per la teua comprensió. Et donaré un altre exemple. L'altre dia, un home casat va dir: "vaig a saludar que si no, encara ho pagaré jo". Imagina't la situació.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Òstia, no havia sentit encara la musiqueta...

A vore com ho dic..

Les pàgines web amb música toquen molt els collons.

Secretari ha dit...

Ie, els qui m'esteu tocant els collons sou vosaltres a mi. Existeix una tecla que diu "pause", sabeu? En fi, després resulta que sóc jo el remugó i el uelo...

Anònim ha dit...

Senyor Durbà,
llegint tots els comentaris s'endevina que no accepta les crítiques i li agraden molt les lloances. Deuria escoltar al personal i llevar eixa música infernal i marejadora.
Per altra banda, al contrari que vosté mai he sigut uela remugona, en tot cas sóc una maruja (o maruca com diria ma uela) molt orgullossa de ser-ho.

Anònima L.

Secretari ha dit...

Que no accepte les crítiques jo? Eixa sí que és bona! Infernal i marejadora la música, quasi res. Encara com he posat música de piano...Però no vos preocupeu, ara mateix la lleve, perquè no digueu que no vos atenc. Uelos no sé, però insuportables sí que sou, sí.