diumenge, 4 de setembre del 2011

Diada d'Estellés

Ara que s’ha posat de moda per la blogosfera rendir homenatge als prohoms valencians que més han elevat el conreu de la llengua catalana, com és el cas del poeta Vicent Andrés Estellés, m’ha vingut al cap el dia que vaig assistir a la representació de Coral Romput al teatre Tívoli de Burjassot. Era un divendres, a la nit. I encara que resulte políticament incorrecte dir que em vaig sumir en un son profund, aquella fou la realitat, ni més ni menys. Però no vaig ser l'únic. Al cap i a la fi, allí hi havia presents éssers terrenals, persones no gens sospitoses de militar en cap de les batalletes d’aquesta terra ingrata amb els seus referents literaris. Gent del poble, en definitiva, la gent que evocava Estellés i la gent que segurament el continuarà llegint, reverenciant i escoltant una vegada darrere d’una altra. Perquè paga la pena, sempre paga la pena obrir Estellés i trobar que parla el teu mateix llenguatge i el teu mateix sentir. Valguen per això, aquests versos triats a l'atzar com a exemple: M'he aturat una mica. Em suava la mà. La mà se m'apegava, escrivint al paper. No escriu ara el veí. Ara s'ou el soroll de l'aigua en una pica. No ho he dit: estic sol; estic sol en ma casa. Això és tot, companys.

1 comentari:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Des de la catosfera rendim homenatge als homenots i donasses de la nostra cultura. Ara ha coincidit Valor i Estellés en pocs dies (i el centenari de Sanchis Guarner en pocs dies), però és obert a qualsevol personalitat de la nostra cultura que ens faci peça o que algú ho promogui, que això és prou obert i difús perquè tot i totho hi tingui cabuda!

Gràcies per apuntar-t'hi un cop més, Sergi!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...