Enllaçant de nou amb la festivitat de Sant Antoni sí que caldria remarcar el caràcter plenament popular que pareix identificar-la en clara contraposició amb les altres dues festes del foc que es realitzen pel País Valencià: Sant Joan i Sant Josep. Si bé es mira, la que celebra el solstici d’estiu ja s’ha convertit en un fenomen de masses desaforat i antinatural que només serveix per emmerdar la Mediterrània un poquet més. I pel que fa a la festa reverencial de Sant Josep, doncs ben poca cosa es pot afegir que no siguen les imatges d’uns ninots ben decadents que no ja per coents però sí per caducs, no sorprenen més que a Canal 9 o als turistes fascinats pel mite del Levante feliz. Un zero, a més, en l’apartat de relació amb el veïnat, clarament en desequilibri si el fet s’analitza en profunditat: mentre els uns suporten l’escàndol, els altres consoliden el caos. Sense res a canvi per les víctimes, ni tan sols un miserable plat de les paelles que es guisen pel carrer. Almenys per Sant Antoni sempre tindrem embotit i qui sap si creïlletes, una festa encara viva paradigma del que antany devien ser les altres dues: fer foc dels mobles vells. Així de simple, així de clar.
La foguera de Sant Antoni plantada a Sagunt amb el remat d'un ninot artesanal que, pel que diuen, és l'alcalde. Tot disposat perquè creme bé. Els mobles estan camuflats per les branques del pi.
5 comentaris:
Tens raó però recorda que el Solstici no és la nit de Sant Joan, sinò la del 20 de juny perquè el 21 és quan comença l' estiu. Besets! MACARENA.
Sí ja ho sé, però no fa res interpretar la nit de Sant Joan com la que celebra realment el solstici, malgrat que siga tres dies més tard. Gràcies per l'aclariment de totes maneres.
les víctimes simplement ho som i ja està. No hi tenim cap cosa a canvi, això t'ho assegure jo, que si hi vull dormir el cap de setmana a una hora prudent he de dir la bona nit amb la polícia al davant. M'encanta aquest espai, Durbà. La moreno
A mi m'encantaria que férem festes populars sense sants pel mig... Seria possible? La creació de tradició, a part de que semble una contradicció, podria valer per e regenerar segons quines desgràcies culturals que patim. Com bé apuntes al post anterior, la feina de la Diabòlica de Sagunt ha sigut tremenda, fins al punt d'instaurar la foguera d'aquestes dates com una "nova tradició" al poble. Això sí, el Sant no l'hem pogut evitar...
Bé, la imatge reproduïda de Sant Antoni en la plaça major es deu a la magnífica col·laboració dels irreductibles organitzadors dels bous al carrer, que sempre han d'anar fent tonteries que res tenen a veure amb l'esperit també molt popular de la festa que hi organitzen. Algun dia, quan trobe el moment, escriuré també sobre els bous, però no dels de Sagunt sinó d'aquells que es fan per alguns pobles de l'horta on sí han sabut conservar la seua identitat.
Publica un comentari a l'entrada