dilluns, 4 de gener de 2010

Monedetes, xavalletes...

No sé si és encertat dir-ho així, però des d’una perspectiva estrictament popular, la numismàtica desprén un aire cíclic i generacional capaç de ser encabit dintre d’una relativa modernitat. D’aquesta manera, si fa ja uns quants anys eren els nostres avis els qui ens havien d’explicar les quantitats monetàries que es movien pel seu temps i alguns ens hi féiem creus per saber què era allò d’un gallet (cinc cèntims de pesseta), un xavo (deu cèntims), o un quinzet (vint-i-cinc cèntims), ara som nosaltres els qui hem de recollir el testimoni i explicar a les futures generacions les unitats monetàries que movíem per aquestes terres fins a l’arribada de l’euro. Un euro que, per cert, ha recuperat el cèntim i que malgrat el temps que porta en funcionament, encara no ha aconseguit esborrar del nostre subconscient al duro i la pesseta. De fet, és molt interessant comprovar com les referències a l’hora de comptar s’hi mantenen, d’igual manera que també ho fan d’altres més antigues ni que siga a través de frases fetes: ser més fals que un xavo rovellat; o cançons tan del gust dels valencians com “La manta al coll”: per dos quinzets un puro, per tres una pipa... Per no parlar del revers de les monedes, això sí que no ha canviat.

2 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Home, amb la numismàtica es pot fer un repas polític de l'Estat Espanyol en tota regla! La pesseta va passar per la república, la dictadura, i la monarquia... i poc li faltà per veure la independència de Catalunya!

Salut!

Álvaro ha dit...

Yo, Sergi, las monedas las asocio automáticamente al Euribor, creo que perdí el romanticismo con alguna deuda; pero de posicionamiento SEO en GOOGLE algo entiendo, y algo se puede hacer por aquí. Demà parlem.