![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib936QxmifKt4EyXVtY2meEzPaQKU1hwPefKbUvgtXDuq7WaGVaRRm252F88-EUurwu5yvFZeI3deB59jr5Go1cjA9TsxvTWMhcYge1B9sB7ZEZaMSuW4VHv5b7b3aj9mu0kDCGGk-4Bun/s200/062.JPG)
També és un costum molt arrelat entre els habitants d'aquestes terres valencianes anar a contemplar els desperfectes que cada any pel mes de setembre causa la gota freda. Ho dic perquè ja ve sent un clàssic des que visc a la Ribera admirar el riu Xúquer al seu pas pel pont de ferro. Per a bé o per a mal, la virulència amb què baixa el seu cabdal recorda que qualsevol dia es pot fer realitat la dita amenaçadora que caracteritza els veïns d'aquesta localitat:
Algun dia diran, ací estava Alzira.
3 comentaris:
Sergi el teu blog es la canyaaaaaaaaaa, sobretot la seccio refranera!! Congratulations my friend...
El perdiguer
Que gràcia m'ha fet i quanta raó tens. A Cullera la gent també va als ponts a vore com baixa el riu, de fet és de les poques vegades que baixa aigua perquè des de fa temps el riu ja no desemboca a la Mediterrània, més bé, la Mediterrània entra pel Xúquer. Un beset parsimònia
No "Volem el Xúquer Viu"? Ahí tens dos tasses.
Només pel nom, Al-Jazira ja tindria un risc al respecte des que la van batejar, no?
Publica un comentari a l'entrada