En aquests temps en què les tradicions d’antany pareixen incorporar-se sense remei al folklorisme més ranci i institucional, no deixa de ser una bona notícia que de tant en tant, en aquest espai de poder simbòlic, també s’infiltren alguns xicotets reductes d’autenticitat capaços de potenciar, i no menysprear, la cultura popular. Sens dubte, la reapertura del trinquet de Borriana, a la Plana Baixa, no deixa de ser una bona notícia. I malgrat que sempre existirà algun aprofitat que intente adjudicar-se el tanto, mai millor dit, com ara l’alcalde de la localitat en qüestió, el delegat d’esports corresponent o l’infame Carlos Fabra (bo, a aquest em pense que li és indiferent), no hi ha prova més fidedigna per comprovar la falsedat d’aquests individus com recórrer a les hemeroteques o al micromón d’adagis i converses que envolten el joc de pilota valenciana. I és que, segurament, el trinquet de Borriana estaria ja enderrocat si, anys enrere, el seu legítim propietari no haguera deixat escrit que el solar que hi ocupa havia de ser destinat, sense cap mena de trampa indigna, a l’esport dels valencians, això és, destinat per al que era i finalment serà en un futur, no res més que un trinquet.
2 comentaris:
molt bó Xipironet. Deuría de ser delicte enderrocar o deixar abandonar els nostres trinquets per fer cases o el que els vinga de gust als ajuntaments, que normalment per quatre duros obliden quines són les nostres costums identitàries i les venen al millor postor per que desapareguen!! i el refrany de la setmana també biníssim, escampador de farina!! jajajajajajajaja. besets family
el periguer
Història romàntica com hi han poques al País... És sap qui era aquest propietari que tinc la ventura d'admirar?
Perquè de la gent de Burriana, en la meua ignorància, només sé que es compraven el cotxe a Burgos, per allò de la matrícula i la xuleria. Supose que ara, amb la UE, se l'hauran de comprar a Bèlgica.
Publica un comentari a l'entrada