dimecres, 1 de juliol del 2009

El vocabulari que no hem de perdre(II)

Seguint amb la sèrie de termes típicament valencians encetada fa una setmana, i com a mostra de la meua inclinació al populisme i a la recerca incansable de la vostra atenció, us adjunte una altra llista d’expressions tradicionals referides als excessos que durant l’estiu, i durant el que no és estiu també, se solen produir amb l’alcohol i derivats. Són les següents: bufa, carxofa, castanya, ceba, esclafit, esmerla, gat, mona, perolà, pet, pepa, pítima, sèpia, trompa, trufa, xufa... I com que açò de les paraules és quelcom així com els cubates mesclats amb tònica o fanta llima, millor si es combinen també amb verbs o altres substantius, per allò que en solitari poden resultar excessivament potents o mancades de dolçor: dur un pet com una destral, tenir el cap com un perol de grills, pegar-li al mam, pillar una bona xufa, tenir eixides de coet borratxo, portar una carxofa de por, agafar un pet com un cadirer, anar pipat, tort o mamat; anar calent d’orelles; estar torrat, perdre l'oremus, anar a la vela. En definitiva, moltes maneres de dir que, en efecte, l’alcohol escalfa alguna cosa més que el piu. Si més no, també la llengua. Així que si coneixeu algun vocable més per a la llista, ja sabeu. Només cal recordar el crit de guerra que heu llançat alguna vegada mentre us trobaveu immersos en una nit històrica. Vinga, endavant i bon estiu!.





Un senyal de prohibit anar pet










La xufa de València és denominació d'origen!

1 comentari:

Arnau Boix i Pla ha dit...

La destral és un augmentatiu extraordinari. He de dir que celebre la teua activitat de setciències ;-) Pulcre i rigorós fins a l'ordre alfabètic dels mots!

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.