dimecres, 1 de juliol de 2009

El vocabulari que no hem de perdre(II)

Seguint amb la sèrie de termes típicament valencians encetada fa una setmana, i com a mostra de la meua inclinació al populisme i a la recerca incansable de la vostra atenció, us adjunte una altra llista d’expressions tradicionals referides als excessos que durant l’estiu, i durant el que no és estiu també, se solen produir amb l’alcohol i derivats. Són les següents: bufa, carxofa, castanya, ceba, esclafit, esmerla, gat, mona, perolà, pet, pepa, pítima, sèpia, trompa, trufa, xufa... I com que açò de les paraules és quelcom així com els cubates mesclats amb tònica o fanta llima, millor si es combinen també amb verbs o altres substantius, per allò que en solitari poden resultar excessivament potents o mancades de dolçor: dur un pet com una destral, tenir el cap com un perol de grills, pegar-li al mam, pillar una bona xufa, tenir eixides de coet borratxo, portar una carxofa de por, agafar un pet com un cadirer, anar pipat, tort o mamat; anar calent d’orelles; estar torrat, perdre l'oremus, anar a la vela. En definitiva, moltes maneres de dir que, en efecte, l’alcohol escalfa alguna cosa més que el piu. Si més no, també la llengua. Així que si coneixeu algun vocable més per a la llista, ja sabeu. Només cal recordar el crit de guerra que heu llançat alguna vegada mentre us trobaveu immersos en una nit històrica. Vinga, endavant i bon estiu!.





Un senyal de prohibit anar pet










La xufa de València és denominació d'origen!

1 comentari:

Arnau Boix i Pla ha dit...

La destral és un augmentatiu extraordinari. He de dir que celebre la teua activitat de setciències ;-) Pulcre i rigorós fins a l'ordre alfabètic dels mots!