dissabte, 20 de juny del 2009

El vocabulari que no hem de perdre

Ací va una xicoteta mostra d’expressions clarament pobletanes que el progrés està arraconant en la mísera cambra del folklore i la burla més rància i espanyolista: bacora, bajoca, bandoler, borinot, borrego, brancalà, bufó, cafre, calcomania, caguerada en pinyons, cap de canoa, cap de suro, caparrut, cara de poni amb pallola, cara piu, dàtil, desmaiat, esgarramantes, fartaolles, fartapaelles, fartera, figaflor, figamolla, finolis, garretes, gos mantero, mentida baix d'un plat, monjo constipat, moniato, ninot de fira, ominós, panoli, pardal, pinyol, pixaví, plom, pollí, samaruc, tanoca, taperot, tonto de l’escala, trompellot, tros de soca, xiquet de mata morta... La llista pot seguir. De vosaltres depén.

Una parella de pixavins o finolis

Típica cara de poni amb pallola

Una mentida baix d'un plat mostrant la brancalà


Un clar exemplar de fartaolles

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ací tens una perla per a afegir al teu vocabulari. Podria utilitzar-se per a referir-se a la constitució d'exemplars com ara Rita Barberà, alias "tobillet de canari"

Anònim ha dit...

Molt bona eixa, molt!
"Tobillet de canari", també aplicable a individus tan funestos com King Africa, Falete o Paquirrin...
Secretari

PERE VALENCIANO (facebook.com/pvalenciano) ha dit...

Ja ja ja. Enhorabona. I m'has fet riure...

Anònim ha dit...

A mi m'agrada Cràpula! La foto de Camps estupenda!
Xesco

Arnau Boix i Pla ha dit...

Boníssim!

Caradeburro val?

Anònim ha dit...

I ací en va una altra, molt d'acord amb l'esperit d'aquesta entrada: pelacanyes!

Pilar ha dit...

Ací uns quants de Benaguasil:mitja figa torrant sal, sunyosa, pocopringui. Segueix amb la tasca. Veritablement és "encomniable". Besets templat.

Secretari ha dit...

Gràcies Pilar, deliciós vocabulari que em serveix per continuar la tasca. Per cert, em pots dir què vol dir sunyosa o és el que m'imagine?

Anònim ha dit...

Bocamoll, milhòmens, setciències, tòfol...
Un anònim personatge

Secretari

La meva foto
Sagunt, País Valencià
La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.