dilluns, 16 de febrer del 2009

Brosseta psicodèlica

Potser fou l’espessa boira psicodèlica que envoltava l’espai, potser fou la contínua llista de clàssics que es van entonar per a glòria dels molts incondicionals allí reunits, o potser és que alguns portàvem massa temps desitjant que The Wailers desembarcaren a València per recordar-nos el llegendari Bob Marley i una de les seues obres capitals: Exodus. Però la sensació general és que el concert fou massa curt. I no per l’escassa hora i mitja de música que oferiren, certament podien haver-ho allargat un poc més; ni tampoc pel breu regust de pau i benestar que a un li deixen peces com Jammin o Redemption song, sinó perquè després de tot el recital costa abandonar una sala a petar de gent sana, tranquil·la, tan sols preocupada de gaudir d’una vertadera religió, el reggae, harmònica i pacífica mescla de ritmes africans, melòdics i sempre gustosos de sentir. I de percebre i olorar, per descomptat...

4 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Total, una nit memorable i multisensorial... quina envejeta de concert! No pots penjar alguna foto d'"ambient" (amb boira i tal...)?

XescoArechavala ha dit...

Concert fàcil.... com fàcil és passar-s'ho be gaudint dels The Wailers! Llarga vida al reggae

Anònim ha dit...

i els cangretes, petilles...xe que no et convida ningu a fumar una bona maria o que? sincerament no crec que les fotos eixiren molt clares,jejeje. besets del Ramon que esta tot sol i la seua dona ni el telefona per dir/li que esta be. haure d-enviar/li un mail?

Anònim ha dit...

I a més com be deia el Sergi va ser el primer concert d'un dels asistents!!!! Per a començar en bon peu.
E

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...