diumenge, 3 de maig del 2020

Coronavirus. Capítol 49: 'Gossera'


Es podria fer un extens camp semàntic al voltant del terme coronavirus: aïllament, asimptomàtic, brot epidèmic, cadena bacteriològica, cas importat, cas confirmat, confinament, contacte, contagi, corba epidèmica, desescalada, distanciament social, diagnòstic, eradicació, incubació, mascareta, nova normalitat, pandèmia, OMS, quarantena, reclusió, teletreball, test, zona de risc... I moltíssims més. En la seua gran majoria són paraules a les quals no estava acostumat, encertades, supose jo; i científiques, què no dir-ne. Hi ha algunes, però, que són plenament desafortunades, com ara ‘nova normalitat’, que realment sona a la normalitat que als governants els passe pels nassos imposar-nos a partir d’ara; o ‘distanciament social’, que fet i fet es confon amb el tipus de distanciament que es pretén en realitat: distanciament físic, si més no. D’altra banda, hi ha altres paraules que són lingüísticament discutibles, tot i que acceptades per la normativa: desescalada, sense anar més lluny, un mot d’influència anglesa i que ha substituït de manera efectiva alguns més nostrats com ara disminució, rebaixa o reducció. Però bé, la bona qüestió no és aquesta, sinó altra. I és que en la llista de paraules que conformen el camp semàntic del coronavirus, hi ha algunes altres que gairebé de manera instintiva m’encaminen cap a escenaris que no res tenen a veure amb el maleït coronavirus i el seu vocabulari associat. És el cas, per exemple, de ‘zona de risc’, que a mi em sona a ‘zona de la mort’, i no perquè siga així, que va!; sinó perquè ahir vaig veure una pel·lícula sobre la muntanya de l’Everest i alguns alpinistes morien sense fre en la denominada zona, és a dir, per damunt dels 8000 metres d’altura, allà on hi ha manca d’oxigen, sobreesforç, congelació i mort sense pal·liatius. En fi, tot això. És el cas també de ‘mascareta’, que a mi em remet a màscara, directament, com la de l’enemic de Batman en La llegenda renaix, aquell que es fa dir Bane. I és el cas, finalment, d’una paraula que no hi és però que hi deuria, sens dubte, com ara ‘gossera’. És a dir, gossera de moure’s, gossera d’eixir, gossera de fer exercici, gossera de dormir, gossera de treballar, gossera, gossera, gossera... Tot gossera! Perquè després de vora dos mesos a casa, aquest terme duu camí de convertir-se en el resum definitiu d’una etapa on ja no valen coples, ni ximpleries, ni brofegades d'última hora. El que s'imposa sense remei és la gossera. Ben alt i ben clar. LA GOSSERA!