diumenge, 22 de març de 2015

Ovidi Montllor, vint anys del mite

El meu particular homenatge a Ovidi Montllor havia d’arribar més tard o més prompte. Una veu poderosa, atraient, forta com el brancam dels arbres, arrelada a les entranyes del poble. Ja fa anys que escolte Ovidi. De tant en tant, mentre vaig fent camí, mentre treballe, mentre creixen les criatures del meu viure. Companyia fidel que esperona els meus ànims i atenua els esforços i els sacrificis, que obri un espai líric al meu dedins per on s’escolen les mediocritats i les impertinències del discórrer de la vida. Ovidi és als llavis, l’autodefensa necessària, com un drac de foc. Sempre és present mentre evoque els racons més purs d’aquesta terra i els forats més recòndits de la mar. Fa vint anys de les seues vacances. I ens va deixar peces tan plenes com les que es recullen en la magna obra musical dedicada al poeta Joan Salvat-Papasseit, tota una al·legoria de l’amor, de la llibertat, un cant sublim per a escoltar en calma, amb llum tènue i amb la capa de màgia que hi pertoca. Un regal per als amants...   

POSTA
Del vaixell de les veles de zèfir
un irradiador de proa
ha xuclada la sang del sol morent al mar.
Rovell d'ou destriat en galledes de fusta.
Sitges s'aquieta en verd i en blau i en blanc.
I la terra s'emporpra en la costa granada.
Del vaixell de les veles de zèfir ara arriba una veu:
Mariner mariner
si pren vol la gavina
allunya't del rocam
que el vaixell de les veles de zèfir
bell corsari
se'n va.
Carregat a coberta del reflex de la lluna.

1 comentari:

pitxiri ha dit...

El Coral Romput d'Estellés, dit per Ovidi Montllor, és droga dura.