dimecres, 26 d’octubre de 2011

Individual de pilota: Soro III

Tot i que feia referència en l’entrada anterior, em resultava molt difícil no escriure més a fons sobre la final individual d’escala i corda disputada diumenge passat, una partida vibrant que a diferència d’edicions anteriors, va comptar amb tots els al·licients per convertir-se en una partida mítica a l’altura de la història que atresora el campionat per excel·lència de la pilota valenciana: 60-55. La final somiada, definitivament la partida de l’any i potser també, la partida on ha emergit amb força un brau pilotari de 27 anys hereu d’una nissaga amb solera dins del món del trinquet, Soro III de Massamagrell (L’Horta). Si més no, la figura que millor explica un joc ancorat en la saviesa i en els rituals de la tradició: nét de pilotari, fill de pilotari i criat en un trinquet encara descobert, el trinquet del tio Pena, al caliu d’una afició que impregna de tendresa tots i cadascun dels detalls que configuren la pilota, esport mil·lenari. Popular, molt popular. Efectivament, Àlvaro continuarà sent el campió. És, per ara, el millor, però ja no és indiscutible. Ho ha estat durant molts anys, un jugador que ha professionalitzat aquest esport i l’ha dignificat, però que no és infinit. Té 38 anys. Ara és el moment de Soro, que de ben segur accedirà anys a venir al regnat on llueixen les faixes roges, predestinat a perpetuar i alçar d’una vegada per totes aquest joc envellit de la pilota valenciana, com sempre han fet els més grans.

2 comentaris:

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

ieeee Sergi, Álvaro encara té corda per a alguna final més. Temps al temps.
Ahh, a vore si m'avises quan facen una partida al meu poble.

Secretari ha dit...

Per a tres o quatre més amic Raül, perquè està fet un bou. Ara bé, és lògic que la gent s'emocione quan veu algú que és a punt de tombar-lo. I, de moment, Soro és qui més a prop ha estat.

Al teu poble fan partides totes les setmanes. És un trinquet viu. De fet, en feren alguna de l'Individual. I no et preocupes. Com que ara, d'ací poc, començarà el circuit Bancaixa, a vore si quedem per veure'n una i ens fem també una. O dos. Ja ho parlem i ho masteguem. Però això està fet, que ja tinc ganes de vore't.