dimecres, 27 de juliol de 2011

Contra els aires condicionats

Ara que l’estiu s’endinsa en l’insofrible mes d’agost i la calor ens torra fins i tot les ungles dels peus, em pare a pensar en els desavantatges d’aquests aparells d’aire condicionat tan sofisticats que han acabat definitivament amb l’ancestral costum d’eixir a la fresca i també amb altres rutines potser no tan efectives però sí igualment definitòries de la nostra manera d’afrontar les altíssimes temperatures: tancar finestres i abaixar persianes, gitar-se al terra i no al llit, dutxar-se amb aigua fresca abans de dormir, desplaçar-se a la mar o a la muntanya, fer vida a les terrasses i als balcons... Si fa no fa, aquestes eren algunes de les solucions populars més recurrents fins que l'alta tecnologia va substituir, de retruc, el cèlebre ventilador; i la comoditat va envair el nostre espai vital tot convertint-nos en persones sedentàries i, sobretot, en persones vegetals. Perquè clar, pocs pareixen haver caigut en les conseqüències que se’n deriven, de les quals puc donar fe perquè jo mateix he sigut un dels principals afectats. Ara mateix, de fet, forme part de la nòmina de malalts per faringitis que maleeixen els aparells d’aire condicionat perquè estan aconseguint, a banda d’esborrar costums mediterranis, fulminar les nostres goles i engreixar les llistes de malalts d’aquest raconet del país. Això sense comptar amb el soroll corresponent i les inevitables despeses econòmiques, molt doloroses més tenint en compte que arriben per partida doble: per una banda, la factura de la llum i, per una altra, el cost de les medicines. Francament, no sé si compensa... Però en això hem esdevingut, en éssers humans capaços de negar el nostre envejable clima i el nostre benvolgut entorn. Increïble, però cert.

5 comentaris:

ivaxavi ha dit...

És la 'condició' que ens fa pagar 'l'aire' i per desgràcia l'acceptem. Què tristos els carrers a l'estiu sense ningú al carrer...!

XescoArechavala ha dit...

I que me'n dius de la contaminació paisatgística? Recuperem els carrers al vespre i les tertúlies sota la llum de la lluna, a les places dels pobles, a voramar o sota d'un pi a la muntanya.

Secretari ha dit...

La foto aquesta que he posat, per bé que és un poc exagerada, també és molt simptomàtica. És molt trist sí, molt, molt.

Anònim ha dit...

Recuperem el carrer Xesco, estic amb tu...però que no falten les cervesetes fresquetes, les papes i les olives de sosa, please!

Bo l'escrit Sergi!

Ramon

Anònim ha dit...

I els cangretes, Ramon, t'oblides dels cangretes!