Una pel·lícula que val la pena veure, no tant perquè siga bona sinó perquè està basada en una novel·la sensacional de Ferran Torrent, és
La Vida Abismal de Ventura Pons. Emmarcada en la València dels anys setanta i en els espais més noctàmbuls i crematístics del moment, representa un retrat, al meu paréixer, esplèndid, de la vida al límit que portaven alguns personatges prototípics de la fauna valenciana, tot un espectacle antropològic que s’endinsa en l’actit
ud rebel i passional dels seus protagonistes principals: Ferran, un individu fracassat i lligat per les circumstàncies de la rutina pobletana; i el Xino, un tafur convertit en mite i que entén la vida a partir de tres premisses certament acollonants, el joc, la sort i el risc. En definitiva, tot un espectacle que s’adoba sobretot a partir de la figura d’Òscar Jaenada, l’actor que dóna vida al Xino i que s’expressa amb un valencià molt més que meritori. Més prompte extraordinari.
Una pel·lícula que val la pena veure, no tant perquè siga bona sinó perquè està basada en una novel·la sensacional de Ferran Torrent, és La Vida Abismal de Ventura Pons. Emmarcada en la València dels anys setanta i en els espais més noctàmbuls i crematístics del moment, representa un retrat, al meu paréixer, esplèndid, de la vida al límit que portaven alguns personatges prototípics de la fauna valenciana, tot un espectacle antropològic que s’endinsa en l’actit
ud rebel i passional dels seus protagonistes principals: Ferran, un individu fracassat i lligat per les circumstàncies de la rutina pobletana; i el Xino, un tafur convertit en mite i que entén la vida a partir de tres premisses certament acollonants, el joc, la sort i el risc. En definitiva, tot un espectacle que s’adoba sobretot a partir de la figura d’Òscar Jaenada, l’actor que dóna vida al Xino i que s’expressa amb un valencià molt més que meritori. Més prompte extraordinari. 
2 comentaris:
Quina bona pinta, sí senyor. Tinc a la capçalera "Bulevard dels francesos" per començar-lo, però llig menys Ferran Torrent del que voldria...
Un fort abraç a tota la familia!
La novel·la em va agradar moltíssim, de fet vull tornar a llegir-la quan tinga una miqueta de temps. De moment però, em conforme de veure la pel·li. Un autèntic goig veure a Òscar Jaenada parlant en un perfecte valencià. Molt recomanable.
Publica un comentari a l'entrada