diumenge, 18 d’abril de 2010

Insectes comuns dels Països Catalans (II): el morrut roig

Ja que Canal 9 informa del que li dóna la gana i que les circumstàncies no pareixen millorar amb la incorporació d’autòctones i prometedores figures com Bertín Osborne, avui m’he decidit a interpretar una notícia mediambiental que va traure Punt2 no fa gaire i que, si bé es mira, té molta relació amb la decadència galopant d’aquest poble meninfot. Es tracta de la ràpida expansió d’una larva que es transforma posteriorment en escarabat i que respon al nom científic de Rhynchophorus ferrugineus, això és, el morrut roig, un exemplar mortífer de necessitat que està acabant amb les palmeres datileres de cap a cap del País Valencià i que, sens dubte, remet a la filosofia o a les expressions més genuïnes de la nostra classe governant: Aprofita ara que pots! o ací el que tenim és alcalde!; dites populars en gran part equivalents a d’altres més festives com Açò ho pague jo! o, millor, Amunt València! De fet, la manera d’actuar d’aquest escarabat és molt similar a la dels nostres polítics: diposita els ous en la copa de la palmera, allà on no el poden enxampar, en la cúspide del poder; la larva eclosiona i va roent-ne el tronc per dins, això és, va creixent i transformant-se en pupa, com el pipioli de noves generacions, com la bromera del vi; després, la larva, es converteix en adult, és a dir, en conseller. I finalment, es reprodueix, o com diria Ovidi Montllor, va fent cria. El resultat final és una nova palmera morta, un nou valencià derrotat, un país en vies d’extinció que no alça el cap des que aquest animalet penetrà per les poblacions més infecundes del Baix Segura, com Zaplana en el seu dia. I el pitjor de tot és que, com la pròpia realitat sociològica indica, encara no hi ha remei. Els enemics en són ben pocs. A tot estirar dos: el fred, que va a temporades, com les manis del 25 d’abril; i el fardatxo natiu (lacerta lapida), ben escàs ja per unes terres d’on ha estat desplaçat per culpa, entre d’altres, de la introducció d’espècies exòtiques i foranes, les exportadores reals del morrut africà. I és que ja té raó el refrany ja: de fora vindran i de casa ens trauran. Doncs això. Només cal contemplar el panorama, o el jardí, segons es mire.


Fig 1: el poder destructiu del morrut, tan implacable com el de Rita Barberà
Fig 2: el paregut del morrut amb Zaplana és admirable

6 comentaris:

Ada ha dit...

Però què dius! Pobre bitxet! Aquest "morrut" és molt més guapo que el Zaplana!
Jejeej, molt bo!

XescoArechavala ha dit...

Brillant Sergi! L'has clavat!

El palmeral d'Oriola que està enfront del teu antic IES ha dit...

Aquest morrut no podrà amb nosaltres...

Volia dir ha dit...

El palmeral d'Oriola que està enfront del teu antic IES

Anònim ha dit...

Insectoleg! el teu germa ja ha penjat alguna coseta al blog, curta, inexpressiva, aseptica, pero ahi esta.
Dema fem un taller de pilota a l'escola...amb dolcaina inclosa. Ja et contare.

Besets.

Lau.

Secretari ha dit...

Vista la repercussió que té parlar d'insectes, queda clar que d'ací a un temps escriuré una tercera part. És un tema que dóna per a molt!