dimecres, 7 d’abril de 2010

Estar com una cafetera

Ara que està tan de moda comentar les ocurrències i els excessos dels nostres democràtics governants, sempre tan simpàtics i agradables, a mi m’ha pegat per parlar de cafeteres. No pel fet d’usar de tant en tant l’expressió metafòrica estar com una cafetera, ni tampoc per estar posseïts, els valencians, per una narcolèpsia col•lectiva extremadament greu. No, més aviat al contrari. La qüestió és molt més banal i, si em permeteu, molt més acostada a la filosofia d’aquest espai de costums en desús i tradicions més o menys contemporànies. En els darrers temps, en efecte, les cafeteres han estat envaïdes, arraconades, rovellades i infravalorades pel sabor i el poder inqüestionat de les moderníssimes Nespresso i companyia. I això ja no canviarà. Així que en aquests dies de pasqua on tothom pareix retrobar-se amb aquests objectes quotidians que no necessiten electricitat ni càpsules espacials, us propose gaudir de tota la resta de detalls i productes casolans que hi emmagatzemeu no per no tirar-los al contenidor, sinó per una raó més pura i, evidentment, molt més inconscient i popular: la nostàlgia del passat. Feu-ho doncs. Recordeu qui érem i en què ens hem convertit. I entristiu-vos si és necessari. Perquè no hi cap dubte que el nostre passat és el nostre futur. Sense que açò sone medieval, ni utòpic, ni directament anacrònic. Ai.

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Tant sols una reflexió: què és el que hem de mantenir, el costum, l'acte o l'instrument amb el qual elaborem l'acte. Jo gaudeixo fent-me un bon cafè expres un dissabte per la tarda... el que m'agrada és l'escenari, la situació. Com es fa el cafè, per mi entra en un segon lloc, així que tant se me'n fot que sigui una cafetera expres o una de clàssica... la qüestió és que el café estigui bo!

Anònim ha dit...

Desde l'extranger s'anyora fer una cafetera. Banyar el cafenet amb una miqueta de conyac o whisky, les pastetes, mmmmm...Estobar-me a l'hombra de la parra i sentir com m'adorm el peta que he fumat despres d'una bona paella. Amb la vostra comanyia clar!!

El Perdiguer

Secretari ha dit...

No es tracta de mantenir res, Xesco.Tan sols volia denunciar el fet que les cafeteres tradicionals tenen els dies comptats. I sí, estic d'acord amb tu en què l'important, a banda del sabor, és l'escenari on s'hi pren el cafè. Pel que fa a la resta de coses relacionades amb el tema en qüestió, crec que deuríem reflexionar més sobre els residus que provoquen les càpsules de la Nespresso.
I Ramon, mira que eres popular!. Tan sols t'ha faltat afegir al comentari la casalla Cerveró i el meló d'alger del Marenyet.

Au companys. Gràcies pels vostres comentaris.