Arrels profundes

Resultar difícil explicar en poques línies una jornada en què es conjuguen gran part de les qüestions que fan bategar aquest costumari de tendències irresoltes. Primer perquè ja no és molt comú veure pobles lliurats majoritàriament a les inclemències del camp; segon perquè no són massa els dies que hom té l’oportunitat d’endinsar-se en la llar d’un artesà dedicat als afers de la pilota, en aquest cas el de fer didals de cuir; i tercer, per una sèrie de motius que, de vegades, fan replantejar-se si en realitat aquest país està tan malament com ens creiem. Què pensar si no quan s’hi sent un senegalès parlant magníficament el valencià pels carrers de Sumacàrcer, a la Ribera; o quan es veu el trinquet de Bellreguard de gom a gom amb uns aficionats atents al resultat d'un desafiu i uns altres pocs celebrant amb certa eufòria i desenfrè la pròxima boda d’un amic. Què pensar quan es comprova que tot discorre sota l’eficiència comercial d’un singular enfrontament entre pilotaris de raspall i un jugador d’escala i corda. I què pensar quan tot s’acaba amb els sospirs d’un divendres a la nit en què es recorren tots aquells reductes on pareix que el temps no avança i el progrés no arriba. Què pensar doncs? Doncs això precisament: que millor pensar-ho; no siga cosa que parlant-ho es desvetllen certes coses que en qualsevol cas és preferible deixar-les com estan, tant per a bé com per a mal.

El trinquet observa la treta des del dau

Les converses entre pilotaris i aficionats són freqüents