dilluns, 4 de maig de 2009

Neologismes: el terme frikada


Resulta que passejava jo per la fira del llibre de València quan, de sobte, vaig trobar-me amb una d’aquelles coses que no es poden deixar de comprar perquè són massa per a la carabassa, exactament una baralla temàtica de la pilota valenciana. Tota una joia. Un detall sensacional que incloïa instruccions i maneres d’usar unes cartes a través de les quals un se n’assabenta de la santíssima trinitat del nostre esport, això és l’espai de joc, els colps típics i les seues regles. Però com que no és el meu objectiu lloar aquest tipus d’iniciatives editorials, sinó tot al contrari endinsar-me en un tema més concret, passaré per tant a comentar l’infame vocable amb què alguns van designar la baralla en qüestió, la paraula frikada. Deixant de banda que és un terme torrefacte i terriblement integrat en la nostra cultura gràcies a internet i altres deliris actuals, em preocupa l’alegria amb què molts la fan servir, ja que una frikada tan sols és un gir lingüístic inventat per les modes del present. L’extensió semàntica que se’n fa per designar rareses, certes peces de col·leccionista, objectes de culte o algunes restes del passat, no fa més que demostrar-me que hi ha molts caps incorporats a la deriva global de considerar allò estrany com una cosa freak. I jo crec que van errats. Perquè una merda és una merda, i ningú li canvia el nom.

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Amb dos collon Sergi... ara va i sembla que tot allò que no va amb nosaltres és frek... I no serà potser una demostració de falta de vocabulari per no ser capaços de descriure allò que no sabem ben be què és? Estem perdent vocabulari i capacitat oratòria!
Per cert, el fotorefrany pots deixar-lo, com a mínim, fins el dia 27 de maig! I la setmana que be la Copa! Et truco

Anònim ha dit...

En compte d'això, podem dir que és peculiar. Però jo diria que és una antigalla.

Secretari ha dit...

Antigalla, peculiar... Qualsevol terme abans que frikada és vàlid, la veritat. I no és que estiguem perdent vocabulari, és que les modes són les modes. El que passa és que de vegades se'n duen per davant massa coses.