divendres, 27 de març de 2009

Model i forma d'una carta

Estimats amics,
Us escric aquesta carta per commoure les vostres consciències i per animar-vos a retraure les imatges que sempre ens han unit, això és, les converses, els somriures i els paisatges meravellosos que bateguen per ací, per la vostra casa. Esteu lluny, massa lluny per escoltar com ens queixem o com ens estimem per aquestes latituds. Però heu de pensar que les coses per aquesta part de la Mediterrània no canvien més que amb les estacions, ara estiu, ara tardor, ara hivern i ara, per fi, primavera; l’estació en què el sol comença a reimposar-se i els perfums de la muntanya ens demostren que els valencians tenim encara poca afició a gaudir dels plaers i els secrets d’aquest entorn farcit de comarques i camins. En fi, vosaltres ja ho sabeu. I per això, no vull allargar-me molt més en totes les cançonetes nostàlgiques que se solen dir en missives com aquesta. Simplement per a concloure us remetré aquestos besos que ja travessen enlairats la bassa immensa que ens separa, la mar, símbol ara i sempre de la nostra benvolguda terra. Aprofiteu molt el temps que us queda separats de tots nosaltres. Quan torneu, comprovareu que per ací tot roda igual, amb les tendres i precioses diferències que, de tant en tant, ens regala la vida i el discórrer de l'amor...
Una abraçada sincera, molts besets de part dels dos

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La foto preciosa i les lletres més. No signaré per a mantindre'm en l'anonimat,jaja. Un bes molt fort amic.

Anònim ha dit...

gràcies sergipirón!! molts besets, vos estime. El company de la anònima, jejejeje

Anònim ha dit...

Premi pel fotorefrany de la setmana! L'esglèsia pixa fora de test...
xesco