Les xicotetes diferències lingüístiques entre pobles homònims valencians se solen veure a partir de detalls més o menys imperceptibles que fan la rutina diària un poquet més còmoda i assossegada. A les terres on respire ara, per exemple, és possible demanar un tallat al bar sense necessitat de transformar-se en un gos verd. També, a la cua de Mercadona, un pot arribar a alegrar-se quan la caixera li diu la xifra de la compra: són deu amb cinquanta-nou. I a les bodes, mira que les tinc avorrides, encara s’hi sent allò de que se besen dalt de la cadira. Els fallers, a més, encara parlen valencià, tot un indicador. I en definitiva, entre ací i allà, és evident un canvi considerable. Ara bé, en el rerefons d’una situació lingüística aparentment plàcida, s’hi allotja una dada preocupant: les tendències de les noves generacions comencen a assimilar-se a la deriva que han pres altres racons d’aquest país. En fi, que qui sembra cards, espines cull!. dilluns, 16 de març del 2009
Xicotetes diferències
Les xicotetes diferències lingüístiques entre pobles homònims valencians se solen veure a partir de detalls més o menys imperceptibles que fan la rutina diària un poquet més còmoda i assossegada. A les terres on respire ara, per exemple, és possible demanar un tallat al bar sense necessitat de transformar-se en un gos verd. També, a la cua de Mercadona, un pot arribar a alegrar-se quan la caixera li diu la xifra de la compra: són deu amb cinquanta-nou. I a les bodes, mira que les tinc avorrides, encara s’hi sent allò de que se besen dalt de la cadira. Els fallers, a més, encara parlen valencià, tot un indicador. I en definitiva, entre ací i allà, és evident un canvi considerable. Ara bé, en el rerefons d’una situació lingüística aparentment plàcida, s’hi allotja una dada preocupant: les tendències de les noves generacions comencen a assimilar-se a la deriva que han pres altres racons d’aquest país. En fi, que qui sembra cards, espines cull!. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada