dilluns, 16 de març de 2009

Xicotetes diferències

Les xicotetes diferències lingüístiques entre pobles homònims valencians se solen veure a partir de detalls més o menys imperceptibles que fan la rutina diària un poquet més còmoda i assossegada. A les terres on respire ara, per exemple, és possible demanar un tallat al bar sense necessitat de transformar-se en un gos verd. També, a la cua de Mercadona, un pot arribar a alegrar-se quan la caixera li diu la xifra de la compra: són deu amb cinquanta-nou. I a les bodes, mira que les tinc avorrides, encara s’hi sent allò de que se besen dalt de la cadira. Els fallers, a més, encara parlen valencià, tot un indicador. I en definitiva, entre ací i allà, és evident un canvi considerable. Ara bé, en el rerefons d’una situació lingüística aparentment plàcida, s’hi allotja una dada preocupant: les tendències de les noves generacions comencen a assimilar-se a la deriva que han pres altres racons d’aquest país. En fi, que qui sembra cards, espines cull!.