dimarts, 23 de febrer de 2016

Pelayo: la partida del dissabte


Aspecte actual de les llotgetes
Tot un goig retrobar-se amb el sabor popular i valencianíssim de la partida del dissabte, al trinquet Pelayo de València, amb l'escala plena, amb les galeries poblades, amb converses que comencen i mai no acaben, amb el so dels marxadors, amb la potència i disposició de les noves generacions de pilotaris, homes sacrificats, un llarg i pesat camí, sovint menyspreats i poc valorats. 60-45. Sobre les lloses del trinquet, Marc de Montserrat i Puchol de Vinalesa acaben la partida i enfilen el camí del vestuari entre les paraules animoses dels aficionats, entusiasmats pel que han vist sobre la canxa, perquè no es pot dir cap altra cosa. Ha guanyat Puchol, que vestia de roig, un futur mestre de pilotaris, elegant, amb molta classe. Ha perdut Marc, que a pesar de tot, ha arrancat en successives fases de la partida els aplaudiments de la càtedra. El trinquet, d'altra banda, mostra l'aspecte de sempre, d'un color blanc castís, amb lleugeres variacions des de l'adquisició de l'edifici per un nou trinqueter. Ara hi han posat vidrieres a les llotgetes i també han apujat el preu de les entrades, 10 euros, preu lògic i normal a tot açò atesa la bellesa de l'espectacle, la seua duració i la singularitat de tot plegat. No és car, simplement hi ha coses que cal pagar, més encara a València capital, on escasseja el joc de pilota, on no tots són conscients que hi ha un trinquet de l'any 1868 que ha estat a un pas de desaparéixer, amagat però cèntric, una joia que cal conservar perquè el futur siga més benèvol amb tots aquells, jugadors, aficionats, empresaris, que es desviuen per un joc de pilota mil·lenari i arrelat al poble. Encara. En ple segle XXI.